|
| PLENO VERANO |
 | Títol original: | Mua he chieu thang dung |
| Pais: | Vietnam (2000) |
| Durada: | 112 minuts |
| Director: | Anh Hung Tran |
| Guió: | Anh Hung Tran |
| Música: | Tôn-Thât Tiêt |
| Fotografia: | Lee Pin Bing |
| Intèrprets: | Tran Nu Yên-Khê, Nhu Quynh Nguyen, Le Khanh, Quang Hai Ngo, Chu Hung, Manh Cuong Tran, Le Tuan Anh, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 17 d'octubre de 2001 a les 20:45
Dijous 18 d'octubre de 2001 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Al Hanoi dels nostres dies viu Lien, una jove de 23 anys que comparteix apartament amb el seu germà gran Hai, un actor, mentre treballa com a cambrera al cafè de la també germana gran Suangh. Amb motiu de l'aniversari de la mort de llur mare Hai, Suangh, Lien i Khanh, l'altra germana, es reuneixen per honrar la seva memòria. En la trobada les tres germanes mostren una gran complicitat, s'intercanvien confidències i es consulten cada passa a donar. Però cadascuna d'elles guarda un secret. Quoc, el marit de Suangn, treballa com a fotògraf per la Societat Botànica de Hanoi i recorre tot el país per catalogar la flora nativa, aquestes absències afecten el seu matrimoni. Kien, marit de Khanh és escriptor i durant un viatge de dos dies a Saigon no tant sols s'allunya de Hanoi sinó també de Khanh. La petita Lien desitja trobar un marit que sigui igual al seu germà Hai amb al qui té una franca i alhora ambigua relació.
Les germanes tenen idealitzada la parella que formaren els seus pares, tant que açò els afecta ara. Amb l'ajut de Hai decideixen investigar la vida dels seus progenitors i quan ja sospiten quin serà el resultat intenten endebades deturar-se. Aquesta experiència farà que cadascuna reveli el seu secret que per tacte i discreció havien ocultat.
Anh Hung Tran recupera la sensualitat i el color del que va fer gala a EL OLOR DE LA PAPAYA VERDE (1993) un estil que abandonà momentàniament per fer CYCLO (1995), una encertada incursió en el món mafiós de Saigon. Precisament un descans en el rodatge d'aquesta pel·lícula fou el que provocà que el director vietnamita se sentís seduït per la capital del Vietnam, pel seu específic sentit de la dignitat, la seva sensualitat i la seva intimitat. El director continua afirmant que Hanoi és l'únic lloc que li fa sentir que les relacions entre homes i dones podrien beneficiar-se d'una autèntica indiferència. Conquerit per aquests sentiments Anh Hung Tran realitza una pel·lícula on la bellesa de les composicions pictòriques acompanyades d'una acurat so comunica un profund sentiment de tranquil·litat, pau i harmonia.
|
|
