Joventuts Musicals de Ciutadella
AMB EL SUPORT DE
Ajuntament de Ciutadella de Menorca
Consell Insular de Menorca
Govern de les Illes Balears
Obra social Sa Nostra
Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música

Cecil B. Demented

PosterPais:EEUU (2000)
Durada:87 minuts
Director:John Waters
Guió:John Waters
Música:Zoë Poledouris, Basil Poledouris
Fotografia:Robert M. Stevens
Intèrprets:Melanie Griffith, Stephen Dorff, Alicia Witt, Adrian Grenier, Larry Gilliard Jr., Maggie Gyllenhaal, etc.
Projeccions:Dijous 15 de febrer de 2001 a les 20:45

Ressenya

La superestrella de Holliwood, Honey Whitlock (Melanie Griffith), és segrestada per un grup de cineastes guerrillers anomenats Sprocket Holes. El seu psicòtic director, Cecil, forçarà l'estrella a que participi en la seva pel·lícula «Raving Beauty». Amb el carisma de Charles Manson, l'estil de Warhol i el temperament artístic d'Otto Preminger, Cecil no és un jove violent... si no et creues en el seu camí. El jove director vol destruir totalment la indústria de Holliwood i posa en marxa el seu pla per aterrir la gent i emprar la seva reacció per la pel·lícula. Per aconseguir que el seu equip es mantengui en l'ànim adequat els fa renunciar al sexe. Aviat comencen a sabotejar les grans produccions de Baltimore en el seu propi benefici. Mentrestant, la notícia sobre les accions del grup de Cecil s'estenen i la cotització de Honey a les taquilles s'esfonsa quan les productores comencen a embrutar la reputació de l'actriu. Finalment Honey es seduïda per les idees de Cecil i acaba unint-se al grup, renunciant a l'status que gaudia a Holliwood. Molts aficionats al cinema veuen a Cecil com un heroi i s'uneixen a la causa. La revolució ha començat.

Com un atac directe al cinema-indústria es pot qualificar aquesta àcida comèdia dirigida i escrita per John Waters, director que en els seus inicis se'l qualificà de rei del cinema fems, actualment també del cinema bandarra. Seves són CRY-BABY (1990), l'àcida LOS ASESINATOS DE MAMÁ (1994) o la més recent PECKER (1998), projectada també al Cine Club.

Per fer la pel·lícula es traslladà a Europa on fou més fàcil trobar finançament pel film, comèdia o acte terrorista contra el cinema més comercial de la fàbrica Holliwood. El títol fa referència a la forma en què el famós Cecil B. DeMille feia les seves pel·lícules: grans escenaris, grans multituds i divinitzades estrelles.