La superestrella de Holliwood, Honey Whitlock (Melanie Griffith), és segrestada per un grup de cineastes guerrillers anomenats Sprocket Holes. El seu psicòtic director, Cecil, forçarà l'estrella a que participi en la seva pel·lícula «Raving Beauty». Amb el carisma de Charles Manson, l'estil de Warhol i el temperament artístic d'Otto Preminger, Cecil no és un jove violent... si no et creues en el seu camí. El jove director vol destruir totalment la indústria de Holliwood i posa en marxa el seu pla per aterrir la gent i emprar la seva reacció per la pel·lícula. Per aconseguir que el seu equip es mantengui en l'ànim adequat els fa renunciar al sexe. Aviat comencen a sabotejar les grans produccions de Baltimore en el seu propi benefici. Mentrestant, la notícia sobre les accions del grup de Cecil s'estenen i la cotització de Honey a les taquilles s'esfonsa quan les productores comencen a embrutar la reputació de l'actriu. Finalment Honey es seduïda per les idees de Cecil i acaba unint-se al grup, renunciant a l'status que gaudia a Holliwood. Molts aficionats al cinema veuen a Cecil com un heroi i s'uneixen a la causa. La revolució ha començat.

Com un atac directe al cinema-indústria es pot qualificar aquesta àcida comèdia dirigida i escrita per John Waters, director que en els seus inicis se'l qualificà de rei del cinema fems, actualment també del cinema bandarra. Seves són CRY-BABY (1990), l'àcida LOS ASESINATOS DE MAMÁ (1994) o la més recent PECKER (1998), projectada també al Cine Club.

Per fer la pel·lícula es traslladà a Europa on fou més fàcil trobar finançament pel film, comèdia o acte terrorista contra el cinema més comercial de la fàbrica Holliwood. El títol fa referència a la forma en què el famós Cecil B. DeMille feia les seves pel·lícules: grans escenaris, grans multituds i divinitzades estrelles.