
Dilluns 12 d’agost de 2002 a les 21:30
Pavelló Municipal d’Esports (Camí de Maó)

La Bundesjugendorchester es va crear l’any 1969. Avui dia compta amb aproximadament 130 membres d’edats compreses entre els 14 i els 20 anys. Molts d’ells han estat guardonats amb premis importants en el concurs alemany «Jugend Musiziert». Després d’audicionar davant un jurat expert, són seleccionats per formar part de l’orquestra. La BJO es troba tres cops l’any durant les vacances escolars per preparar un programa de concert d’un altíssim nivell artístic, que interpreten després en diversos concerts públics.
Durant els 10 dies de treball intens s’assaja amb els músics individualment i per cordes. En aquesta primera fase, músics professionals de les millors orquestres alemanyes i docents qualificats amb molts anys d’experiència treballen per cordes les obres. En la segona fase de treball tots els membres de l’orquestra es reuneixen amb el director per assajar conjuntament les obres. A més del treball pedagògic, altres activitats comunes amplien l’esperit de convivència i intercanvi més enllà de la música.
L’entusiasme desbordant i l’enorme professionalitat dels músics de la BJO, fan que els seus brillants concerts tinguin una fervorosa acollida internacional. Des de fa uns anys l’orquestra ha actuat en diversos projectes humanitaris i de gran repercusió històrica. En aquest sentit, han actuat a Israel amb el director Gary Bertini o amb Gerd Albrecht al que va ser el camp de concentració de Theresienstadt durant el règim nazi. A més, han fet concerts per conmemorar les víctimes de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, aquesta vegada sota la direcció de Bernhard Klee. Aquests només són un exemple del compromís polític d’aquesta orquestra, «els joves ambaixadors de la Pau». La Fundació alemanya Deutsche Stiftung Musikleben, que col·labora amb la BJO des de la seva creació, ha realitzat amb l’orquestra els últims anys dues gires internacionals molt importants: l’any 1998 la gira «Thank You America» —coincidint amb el 50 aniversari del pont aeri de Berlin amb Kurt Masur— i l’any 1999 una gira per Polònia sota el lema «Polònia i Alemanya, juntes al cor d’Europa», sota la direcció de Gerd Albrecht.
Gràcies al generós suport econòmic de la fundació, l’estiu de 2001 l’orquestra va estar de gira durant quatre setmanes, actuant a Itàlia, Croàcia i Iugoslàvia, com a primera orquestra de l’Europa occidental després de la guerra dels Balcans.
Molts dels antics membres de la BJO toquen avui dia en orquestes professionals o són reconeguts solistes. L’èxit d’aquests solistes —però també l’ambient d’entusiasme per la música que es respira en aquesta orquestra— fa que organitzacions com la Deutsche Stiftung Musikleben, el Ministeri de la Família i la Joventut, la Daimler Chrysler AG i la WDR (Ràdio i Televisió d’Alemanya Occidental) la recolzin des de fa anys.

Gerd Albrecht fou nomenat Director General de Música de Lübeck l’any 1962, a l’edat de 27 anys, essent el director més jove en ostentar aquest càrrec. Més endavant fou nomenat director titular de les orquestres de Kassel, Berlín (Deutsche Oper) i Zurich (Tonhalle).
L’any 1984 fou nomenat «Músic de l’Any» per la crítica alemanya, que el qualificà com a músic fora de tot esquema. El renaixement de les obres de Zemlinsky i Schrecker, així com de les primeres composicions de Hindemith, es deuen al mestre Albrecht. L’any 1991 fou nomenat director titular de la Filharmònica Txeca, essent el primer director estranger en els gairebé cent anys d’història de l’orquesta.
Gerd Albrecht es dedica també amb intensitat a la música contemporània i ha estrenat, entre altres, obres de Henze, Penderecki, Ligeti, Rihm, etc. També es preocupa per recuperar músics «oblidats», com per exemple els compositors de Theresienstadt, Schumann, Dvorak, Spohr, Fibich, Wolf, i molts altres.
Des de fa més de 30 anys es dedica també a l’educació musical infantil i juvenil. Ha escrit dos llibres per a nens, un sobre l’orquestra i un sobre l’òpera; ha dirigit i moderat més de 50 programes televisius i ha gravat discos per a infants. L’any 1990 creà a Hamburg la Fundació Juvenil Mundial. Una part important d’aquesta fundació és el «Museu Sonor» per a nens que, entre altres accions, brinda a joves talents la possibilitat de fer concerts i recitals davant un públic especialitzat, així com en hospitals, asils, etc.
Gerd Albrecht és Director Principal de l’Orquesta Simfònica Yomiuri de Tòquio des de 1998 i, des de la temporada 2000, també de l’Orquestra Simfònica de la Radio Danesa.
| primera part | |
| ELS MESTRES CANTORS DE NURENBERG Preludi |
Richard WAGNER (1813-1883) |
| REFLEXUS Obertura |
Xavier MONTSALVATGE (1912-2002) |
| BARCAROLA per gran orquestra | Hans Werner HENZE (1926) |
| segona part | |
| SIMFONIA nº 7 en La Major Op. 92 Poco sostenuto — Vivace |
Ludwig Van BEETHOVEN (1770-1827) |
Després d’interpretar correctament el preludi de Wagner, el director de l’orquestra, Gerd Albrecht, es va dirigir al públic en anglès explicant que el concert es suspenia degut a que l’escenari havia sigut pintat amb una pintura que emanava «gasos tòxics», tot queixant-se dels problemes que s’havien trobat per a dur a terme el concert. Acte seguit, orquestra i director van abandonar l’escenari.
Una volta els músics havien sortit de l’escenari entre algunes xiulades i protestes del públic, el president de Joventuts Musicals, Andreu Torres, va pujar notablement alterat a l’escenari per explicar la versió de l’organització. El president va posar de manifest l’actitud negativa que des d’un principi va mostrar l’orquestra, amb contínues exigències i amenaces de no actuar. Torres afirmà que s’havien atès totes les peticions de l’orquestra i que s’havia procurat subsanar totes les deficiències que els hi exposaven els músics. La pintura era de les utilitzades normalment a qualsevol obra i no contenia cap component nociu, segons confirmen els certificats del fabricant de la pintura. Tot i això, per a contentar als músics s’havia recobert l’escenari amb una estora, i es va convidar al públic a que pugés a l’entarimat per a comprovar personalment l’efecte.
El públic va anar abandonant lentament i sense incidents el Pavelló Municipal d’Esports, alguns prèvia comprovació de les injustificables queixes d’«insalubritat» esgrimides per l’orquestra.
L’inspector en cap de la Policia Local, Ignasi Camps, explicava que a petició del regidor d’Educació, Manel Martí, la policia va anar el dilluns matí al col·legi públic Verge del Toro on s’allotjaven els músics i va poder constatar els signes evidents del sarau que havia tingut lloc la nit anterior, amb molt de burdell i matalassos dispersos a totes les aules, passadissos i patis, a més de la gran quantitat de bòtils i envasos de begudes alcohòliques presents al recinte. Cal notar que els joves músics (la majoria dels quals són menors d’edat) sols tenien autorització per a estar dins el gimnàs del col·legi, que és on s’hi trobaven les lliteres per dormir, i el menjador, dins els horaris establerts.
El president de JJMM de Ciutadella Andreu Torres lamentà que el gerent del grup no s’identificà com a tal fins el dilluns matí (un dia després de l’arribada de l’orquestra a Ciutadella), quan va ser demanat al col·legi Verge del Toro per donar explicacions sobre la festa de la nit anterior i dels danys causats al centre.
Tampoc es va entendre el perquè de la suspensió de l’assaig general previst per dilluns matí a les 10:00, si bé quan la policia accedí a l’escola a les 10:30 els músics encara dormien.
A les 12 del migdia van anar a veure l’escenari i va ser quan van manifestar que no hi volien tocar, per mor de l’olor de pintura. A les 13:00 l’escenari es recobria amb una estora i donaven el seu vist i plau per actuar, però no va ser fins les 20:00 hores quan feren l’assaig general i després de la segona peça un trompetista va dir que es trobava malament i el director va tornar amenaçar amb suspendre el concert. Una trucada del president de JJMM d’Espanya, Jordi Roch, el va fer canviar d’idea, al manco fins al començament del concert.
Davant el trist i lamentable espectacle oferit ahir per la Jove Orquestra Nacional d’Alemanya (BJO), negant-se injustificadament a continuar el concert programat, Joventuts Musicals de Ciutadella vol expresar la seva tristesa i total impotència envers tots aquests fets, dels que ja s’ha fet ressò els diferents mitjans de comunicació i que hem explicat per mitjà d’una roda de premsa conjunta amb l’Ajuntament de Ciutadella, i que considerem representen una manca de respecte cap al públic assistent i un menyspreu cap a la nostra Associació.
Ho hem sentit sobre tot per tots els amants de la música que recolzen el nostre Festival i, a la vegada, els hi estem profundament agraïts pel seu incondicional estaló, demostrat tant durant el moment dels fets com el dia posterior. Igualment hem d’agraïr el total recolzament oficial que hem rebut per part de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella i de la Presidenta i la Conselleria de Cultura del Consell Insular de Menorca.
Reiteram la nostra disposició a tornar l’import de les entrades, que ja es va començar a fer avui al nostre local social i que es continuarà el proper dilluns a la taquilla del Seminari, a partir de les 19:30 hores.
Esperam que mai més haguem de patir una experiència com aquesta i desitgem que tots junts poguem gaudir de bona música en els concerts que resten fins acabar el Festival de Música d’Estiu d’enguany.
La Junta Directiva de Joventuts Musicals de Ciutadella
13 d’agost de 2002
A partir dels fets que tingueren lloc a Ciutadella, l’Institut Alemany de la Música al qual pertany l’orquestra va patir un desgavell total: es va cessar al gerent de l’orquestra, es van descobrir una sèrie d’irregularitats que ja feia temps que anaven arrossegant i finalment l’Institut es va declarar en suspensió de pagaments. Davant aquests fets, Joventuts Musicals d’Espanya, organitzadora de la gira, va contactar amb un buffet d’advocats alemany per tal de defensar els interessos econòmics, que per la nostra part representaven uns 14.000 €. En juny de 2003 ja s’havia celebrat el judici que va donar tota la raó dels fets a la nostra Associació i s’ens va reconéixer un deute de 7.000 € que va pagar l’Estat Alemany. Els altres 7.000 € els vam cobrar de JJMM d’Espanya que com a entitat organitzadora de la gira es va fer responsable d’aquesta despesa.
Així doncs, finalment vam rebre la satisfacció moral per una feina ben feta per la nostra part i la nostra Associació no va haver de fer front a les despeses ocasionades, que haurien representat un greu perjudici per a la nostra Entitat.