Dilluns 19 d'agost de 2002 a les 21:30

Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)

• Presentació
• Programa
• Crònica

BORIS BELKIN,violí

Nascut a Ekaterimburg, a l'antiga URSS, va començar a estudiar violí als sis anys i va actuar per primera vegada en públic als set, sota la direcció de Kyrill Kondrashin. Va estudiar a l'Escola Central i al Conservatori de Moscou. L'any 1973 guanyà el Primer Premi del Concurs Nacional de Violí de la URSS, just pocs mesos abans d'abandonar el seu país i establir-se a Occident. D'ençà s'ha convertit en un dels millors violinistes del món, actuant amb les millores orquestres (Filharmònica de Berlín, Los Angeles, Simfònica de Londres i Viena, Concertgebouw d'Amsterdam, etc.) i amb directors del prestigi de Vladimir Ashkenazy, Leonard Bernstein, Lori Maazel o Zubin Mehta, entre d'altres.

De la seva nombrosa discografia per DECCA, destaca el Concert n. 1 de Paganini amb Zubin Mehta i la Filharmònica d'Israel. Per a la casa DENON ha enregistrat els concerts de Prokofiev amb Michael Stern, els concerts de Mozart, integral de Sonates de Brahms i concerts de Sibelius i Bruch. També ha enregistrat molts programes de ràdio i televisió, destacant una pel·lícula sobre la vida de Sibelius. Cada any dedica un temps a l'ensenyament i ofereix classes magistrals a l'Acadèmia Chigiana de Siena.

Dels concerts de les darreres temporades cal destacar tres gires per Japó, Estats Units i Europa. A Espanya ha actuat amb la majoria d'orquestres del país i ha fet vàries gires amb orquestres estrangeres. També ha actuat als millors festivals, essent un dels violinistes més admirats al nostre país.

ALEXANDER WARENBERG, piano

Alexander Warenberg nasqué a Sant Petersburg l'any 1952 en el sí d'una família d'antiga tradició musical. El seu pare fou Concertino de l'Orquestra Simfònica de Leningrad i la seva mare primer violí de la mateixa orquestra. Alexander va començar els seus estudis de piano al quatre anys i als 19 es va graduar en el Conservatori de Leningrad.

L'any 1969 guanyà el Concurs de Música de Cambra de la URSS i el 1972 el Concurs Nacional de Piano. Aquests premis li van obrir la possibilitat de donar nombrosos concerts per tota la Unió Soviètica, fins que l'any 1977 va emigrar a Occident. Des de llavors ha donat quantitat de concerts per Europa, Àsia i Amèrica, amb famoses orquestres i prestigiosos directors. També actua sovint acompanyant solistes de la talla de Viktor Liberman, Boris Belkin, Boris Goldstein, entre d'altres. Juntament amb els seus dos germans integra el Trio Warenberg.

Alexander Warenberg combina la seva activitat com intèrpret amb la docència. Actualment és professor del Conservatori de Utrecht i dóna nombroses classes magistrals arreu del món. Ha enregistrat per diferents segells discogràfics i la propera temporada té previst actuar per vàries ciutats europees.

Boris Belkin captivà el públic del claustre

L'actuació del passat dilluns al 30è Festival Música d'Estiu del violinista Boris Belkin, acompanyat pel pianista Alexander Warenberg, es va rodejar d'una expectació alimentada per partida doble. Per una banda el nombrós públic, que omplí quasi la totalitat de les localitats del Claustre del Seminari, es congregà per gaudir de l'actuació d'un dels millors violinistes actuals.

Però per altra banda els assistents van iniciar la vetllada amb un gest de suport en vers la Junta de Joventuts Musicals de Ciutadella en relació els esdeveniments i dificultats amb l'actuació de la l'Orquestra Nacional de Joves d'Alemanya del passat dilluns. En aquest sentit l'aplaudiment d'agraïment es feia ressò d'una feina abnegada i gratuïta que durant tot l'any treballa per atracar la millor música a la ciutat.

Mostra d'aquesta qualitat va ser una actuació que des de l'inici va captivar el públic amb una interpretació dominada per l'elegància, la força i la capacitat tècnica, un virtuosisme que es va fer manifest en més d'una ocasió.

L'ordre i dolça quadratura de Mozart, amb la Sonata en Si bemoll major KV378, va iniciar un concert de contrastos musicals. Així la Fantasia de Schubert Op. 159 va ser una mostra del domini del violí i del que significa fantasiejar.

La segona part del programa dominada pels autors soviètics, compatriotes dels dos intèrprets, posà de manifest el sentiment deliciós i dur dels Quatre Preludis Op. 34 que Shostakovich va composar durant el seu empresonament a la Unió Soviètica l'any 1948.

Una altra obra contemporània, la Sonata n. 2 Op. 94 de Prokofiev, mescla de melangia, exaltant força i una fúria emocionant van arrencar algun bravo del públic.

El dinamisme del Vals-Scherzo Op. 34 de Tchaikovsky van tancar un concert on en tot moment el diàleg amb el piano van mostrar la capacitat de dos grans mestres.