|
| DAVID RUSSELL, guitarra |
Dilluns 2 de setembre de 2002 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
DAVID RUSSELL, guitarra
 Aclamat pel New York Times com "un talent d’extraordinària dimensió", David Russell és considerat com un dels més grans i prestigiosos intèrprets de la guitarra clàssica. Durant la darrera dècada, el seu virtuosisme i la seva musicalitat suprema l'han convertit en una llegenda entre els guitarristes clàssics de tot el món.
Va néixer a Glasgow, Escòcia, i durant la seva infantesa es traslladà amb els seus pares a Menorca, on va rebre les primeres nocions de guitarra del seu pare. Als setze anys es traslladà a Londres per estudiar en la Royal Academy of Music i va guanyar el premi "Julian Bream" dos anys seguits. Desprès estudià en els cursos d'estiu de "Música a Compostela" amb José Tomás.
Com a reconeixement al seu gran talent i a la seva carrera internacional, en 1997 fou nomenat Membre de la "Royal Academy of Music" de Londres.
Ha guanyat nombrosos concursos internacionals, entre els que hi destaquen el Concurs de Guitarra d'Alacant, el Concurs José Ramírez de Santiago de Compostela, el Concurs Andrés Segovia (Palma de Mallorca) i el Certàmen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (Benicàssim).
En l'actualitat, David Russell passa la major part del temps de gira per Europa, Amèrica i Orient, on els seus concerts són sempre aclamats amb entusiasme per la critica. Actua amb regularitat a sales de concerts prestigioses, com el Wigmore Hall de Londres, el Merking Hall de Nova York, el Concertgebow d'Amsterdam o l'Auditori Nacional de Madrid. Després de sentir-lo tocar a Londres, Andrés Segovia va escriure: "Enhorabona per la teva musicalitat i tècnica guitarrística".
Compositors com Guido Santórsola, Jorge Morel, Francis Kleynjans, Carlo Domeniconi, Helmunt Jasbar i Philip Rosheger li han dedicat les seves composicions.
Amb les seves extraordinàries habilitats artístiques, David Russell ha conquerit el públic allà on ha actuat. John Huxhold, crític en el "Saint Louis Post" cità: "Es difícil imaginar a algú capaç de produir un so mes bell en la guitarra que el de David Russell".
|
|
| PROGRAMA |
| primera part |
 | MORCEAU DE CONCERT per a la princesa Adelaida
|
Fernando SOR
(1778-1839)
|
| MOSAIC
|
Colin DOWNS
(1949)
|
| DANSA Núm. 5
|
Enrique GRANADOS
(1867-1916)
|
| DANSA Núm. 10
|
Enrique GRANADOS
(1867-1916)
|
| LA MAJA DE GOYA
|
Enrique GRANADOS
(1867-1916)
|
| segona part |
| CHACONNE
|
Johann Sebastian BACH
(1685-1750)
|
| DANSA MORA
|
Francesc TÀRREGA
(1852-1909)
|
| GRAN VALS
|
Francesc TÀRREGA
(1852-1909)
|
| TRES MASURKES
|
Francesc TÀRREGA
(1852-1909)
|
| CARNAVAL DE VENÈCIA
|
Francesc TÀRREGA
(1852-1909)
|
|
|
| CRÒNICA |
No és estrany que Andrés Segovia alabés la musicalitat i tècnica del guitarrista David Russell, qui va oferir el passat dilluns el concert més deliciós del XXX Festival de Música d'Estiu de JJMM al Claustre del Seminari de Ciutadella.
Amb un ple absolut del provisional auditori, el solista d'origen escocès, conduí el concert amb un menorquí genuí après quan vivia amb la seva família a l'Illa. De caràcter afable i un aspecte d'eterna joventut, Russell va realitzar, i explicar, un programa on la bellesa de les melodies captivaren el nombrós públic assistent.
En aquest sentit a les danses d'Enric Granados hi afegí las d'Agustín Barrios, autor contemporani menys experimental i atonal que Colin Downs, músic company de David Russell, del qual interpretà "Mosaic" a base de variacions sobre un mateix tema.
Pel que fa la segona part s'inicià amb una "obra mestra", la Chaconne de Bach, autor d'època barroca que en la guitarra de Russell va sonar sorprenentment bé i fidel als seus orígens.
Encara que la guitarra és un instrument de poca capacitat sonora, les capacitats del claustre es van posar a favor seu. En tot moment una certa màgia omplí les voltes del claustre fruit de la qualitat tècnica i la sensibilitat de l'intèrpret.
El punt àlgid del concert, al final de la segona part, va estar dedicat al mestre Tàrrega, autor important per les seves aportacions tècniques, experimentacions i composicions per a la guitarra, en homenatge al 150 aniversari del seu naixement.
Temes que val la pena recordar com la Dansa Mora o "espanyola"; el Gran Vals; les Tres Masurkes; o el Carnaval de Venècia, van significar veure el Russell més emotiu, virtuós i espanyol musicalment.
Al final, després dels merescuts aplaudiments, l'intèrpret agraí al públic el seu acolliment amb dues peces fora de programa. Especialment emotiva va ser "Recuerdos de la Alhambra", també de Francesc Tàrrega, peça que va aprendre quan vivia a Es Migjorn Gran i s'iniciava a la guitarra amb el seu pare, recordà Russell; un tema que dedicà a tots els seus seguidors de Es Migjorn que assistiren al concert.
|
|
