|
| LA INGLESA Y EL DUQUE |
 | Títol original: | L'anglaise et le duc |
| Pais: | França (2001) |
| Durada: | 129 minuts |
| Director: | Eric Rohmer |
| Guió: | Eric Rohmer |
| Música: | Claude Balbastre |
| Fotografia: | Diane Baratier |
| Intèrprets: | Jean-Claude Dreyfus, Lucy Russell, Alain Libolt, Charlotte Véry, Rosette, Léonard Cobiant, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 6 de febrer de 2002 a les 20:45
Dijous 7 de febrer de 2002 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Som al París del 1793 en plena ebullició de la Revolució Francesa, en el moment en què els revolucionaris acaben amb la vida del Rei Lluis XIV i de la seva consort, el cap tallat de la qual es passejat per les Tulleries entre l'exaltació del poble. En aquells convulsos i agitats anys de terror l'aristòcrata britànica Grace Elliot, de la qual es sospitava que podia ser una espia, tenia fixada la seva residència a la capital francesa. Ella era l'amant de l'ambigu Duc d'Orleans, cosí de Luis XIV. Partidària de democratitzar la monarquia, segons el patró adoptat pels britànics, Elliot, endebades el risc que corre la seva vida, refusa fugir a Londres i decideix continuar a París, anotant al seu diari les seves experiències com a testimoni directe davant les sagnants accions d'un poble que es mou al crit de llibertat, igualtat i fraternitat, i que acabà amb bona part de l'aristocràcia francesa.
Un dels pares intel·lectuals de la Nouvelle Vague, Eric Rohmer és als seus 80 anys potser el representant cinematogràficament més jove, més atrevit, més artista i més intel·ligent del panorama cinematogràfic europeu. Gran fotògraf d'intimitats, com demostrà en els seus quatre contes de les estacions, ja havia provat sort en el cinema històric amb LA MARQUESA DE O (1976) i PERCEVAL DE GALOIS (1979). Ara torna a aquest gènere per retratar un dels períodes més turbulents i convulsos de la història francesa, per al que s'ha basat en les memòries de Grace Elliot, "Mi vida bajo la revolución", publicades en el segle XIX. El resultat ha suscitat polèmiques i sembla que la pel·lícula no fou admesa al passat Festival de Cannes degut al to conservador amb el què és evocada la Revolució Francesa. El director, però, recalca que la seva intenció no era narrar els coneguts esdeveniments o fer una pel·lícula sobre personatges cèlebres com Robespierre o Danton, ans el seu interès es centrava en la relació entre el públic i el privat, cosa que el personatge històric de Grace Elliot acomplia perfectament. Cercant aconseguir la recreació detallada del París revolucionari Rohmer s'ha servit de la tecnologia digital per col·locar actors i objectes dins un paisatge pintat a mà, quelcom que dona al film un especial aire d'irrealitat. L'anglesa del títol és interpretada per Lucy Russell, essent Jean-Claude Dreyfus, LA CIUDAD DE LOS NIÑOS PERDIDOS (1995), qui dona vida a l'altra protagonista de la història. Junt amb ells apareixen altres habituals del cinema de Rohmer com ara Alain Libot, CUENTO DE OTOÑO (1998), Charlotte Véry, CUENTO DE INVIERNO (1992), Marie Riviére, EL RAYO VERDE (1986), o Rosette, PAULINE EN LA PLAYA (1983).
|
|
