Moshen Makhmalbaf, un dels més coneguts realitzadors del cinema iranià, abordà aquest projecte quan una exiliada afganesa a Canadà li demanà que l'acompanyés a Afganistan i rodés allò que estava passant en aquell país al qual ella tornava per a buscar una amiga seva, qui li escrigué que pensava suïcidar-se ja que no podia aguantar més la mena de vida que portava. El realitzador no l'acompanyà, però decidir documentar-se sobre el tema, viatjà a Afganistan i posà en imatges el que allà va veure utilitzant aquella història com a fil argumental.

La pel·lícula es converteix en una espècie de guia de viatge en la qual alguns moments naixeren durant el mateix rodatge, com l'escena de la boda. Veiem un país que en ple segle XXI viu en condicions properes a l'Edat Mitjana, i no es tracta tan sòls de la tràgica situació de les dones, és un país on un règim ultra-religiós, el Taliban, prohibeix els cines, la televisió, las fotografies, tot allò que és imatge és impur i per tant és prohibit. Un moviment sorgit després de la guerra civil que esclatà quan la URSS abandonà Afganistan, guerra de la que fugiren milions d'afganesos per establir-se en els camps de refugiats de Pakistan. I allà, amb l'ajut dels EEUU i Aràbia Saudí, neix l'esperança Taliban, un exèrcit que prometia dur la pau i la tranquil·litat i al qual s'entregaren els afganesos cansats de guerres i penalitats.