|
| EN TIERRA DE NADIE |
 | Títol original: | No Man's Land |
| Pais: | Bèlgica, Bòsnia, França (2001) |
| Durada: | 98 minuts |
| Director: | Danis Tanovic |
| Guió: | Danis Tanovic |
| Música: | Danis Tanovic |
| Fotografia: | Walther van den Ende |
| Intèrprets: | Branko Djuric, Rene Bitorajac, Filip Sovagovic, Georges Siatidis, Serge-Henri Valcke, Sacha Kremer, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 17 d'abril de 2002 a les 20:45
Dijous 18 d'abril de 2002 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Aquesta és la història de dos soldats, Ciki i Niko, un bosni, l'altre serbi, els quals queden atrapats entre les línies enemigues, en terra de ningú, durant la guerra de Bòsnia de 1993. Mentre Ciki i Niko miren de trobar una solució al seu complicat problema, un sergent dels Cascs Blaus de les Nacions Unides es prepara per ajudar-los, desobeint les ordes dels seus superiors. Els mitjans de comunicació són els encarregats de transformar una senzilla anècdota en un show mediàtic de caràcter internacional: mentre la tensió entre les diferents parts va augmentant i la premsa espera pacientment noves notícies, Nino i Ciki tracten de negociar el preu de la seva pròpia vida enmig de la bogeria de la guerra.
Utilitzant grans dosis d'humor negre, el guionista i director Danis Tanovic debuta en la direcció amb aquesta cinta en la qual mira de relatar l'absurda i terrible que pot arribar a ser una guerra, i més en el cas d'una guerra fratricida com va ser la que sofriren serbis i croates. Tanovic recorda que, davant l'esclat de la guerra, la seva manera de combatre fou rodar documentals, filmar i repartir aquestes imatges entre els corresponsals estrangers per així contar al món el que estava passant. Com responsable dels arxius de cinema de l'exèrcit bosni pogué rodar més de 300 hores de material, el qual va ser utilitzat en els informatius de tot el món. Després de presentar la pel·lícula en la darrera edició del Festival de Cannes, on guanyà el premi al millor guió, el realitzador d'origen bosni declarà que havia fet un film divertit, àcid, irònic i anti-bèl·lic, però no anti-serbi. Tanovic reconeix la influència que han tingut directors com Charles Chaplin amb EL GRAN DICTADOR (1940) o Billy Wilder amb EL GRAN CARNAVAL (1951) en la gestació d'aquesta pel·lícula, en la qual no queden gens ben parats ni la premsa ni les forces de la ONU. Juntament amb actors bosnis i croates com Branko Djuric i Rene Bitojarac, intervenen en el repartiment belgues com Georges Siatidis (EL TREN DE LA VIDA [1998]) i britànics com Katrin Cartlidge (EL PESO DEL AGUA [2000]) o Simon Callow (CUATRO BODAS Y UN FUNERAL [1994]).
|
|
