El doctor Faust és un home, la vida del qual s'està enderrocant. Especialista en el camp de la medicina terminal, tota la seva vida es desenvolupa entre pacients arran de la mort. Ell mateix, tancat en un treball rutinari i desalmat s'està convertint en un cadàver. Faust és un home sense somnis, més a prop de la mort que de la vida. L'únic contacte que el doctor té amb la realitat es na Júlia, la seva ajudant. Ella serà qui se n'adoni dels canvis que experimenta Faust, fins a veure's involucrada, sense saber-ho, en el joc dels desigs. En una ciutat malalta i desgastada, reflex d'una societat decadent es celebra una convenció sobre medecina terminal. Fins allà es trasllada el Doctor Faust. En arribar, a l'estació topa amb en Santos Vela, un home qui afirma haver estat pacient seu. El que Santos li diu sorprèn i atemoreix alhora a Faust: li conta haver-lo desnonat vuit anys abans. Com ho ha fet per viure? Li pregunta Faust, "allunyant-me dels hospitals", contesta Santos, qui li parla amb la confiança d'un vell amic bromista, els seus gestos, de tan segurs són fins i tot grollers. Comença llavors aquest viatge per un túnel del qual Faust no sortirà amb el mateix rostre. Santos serà, primer, una ombra molesta, un tipus xerraire i arrogant qui s'immisceix sense contemplacions en la vida del Doctor. Després, un guia amb dots de prestidigitador, encaparrat en confrontar a Faust amb passatges mai transitats en la seva vida. Santos li fa aleshores la millor de les propostes: convertir qualsevol dels seus desigs en realitat. De fet, inclòs abans de que el Doctor pugui sospitar-ho, ja ho està fent creant-li una urgència que Faust tenia oblidada: la del sexe. Però el que sembla el regal d'un somni, serà en realitat el pitjor dels malsons. Són bons tots els nostres anhels? Faust pot arribar a pensar que sí; Santos el desenganya: hi ha desigs que dibuixen carreteres cap a l'infern.

Immortalitzat per Goethe, aquest mite alemany del segle XV fou recollit per La Fura dels Baus per ser convertit, primer en una obra teatral, Fausto 3.0, i després en una òpera, "La condenación de Fausto" estrenada l'any passat a Salzburgo, i ara arriba al cinema. Per al guió s'ha comptat amb la col·laboració de Fernando León de Aranoa, director de BARRIO (1998) i autor del guió de FAMILIA (1996), i en la realització tres directors debutants: Alex Oller, Carles Padrissa i Isidro Ortiz. En aquest Faust, el clàssic combat entre el Bé i el Mal ha sigut substituït per el combat entre Raó i Instint, ambientat tot això en un suposat futur curull d'elements estètics del passat, un temps, idó, totalment indefinit. "Alerta amb el que somies, podria fer-se realitat" és una manera de dir en poques paraules el que ens conta aquest film. Per els afeccionats a La Fura dels Baus hi ha que dir que no han volgut convertir en pel·lícula l'obra teatral, el grup manté la coherència amb la seva línia de treball, es a dir, transgressora en el contingut, però clàssica en la forma buscant un equilibri entre el visual i el narratiu. Els actors triats per aquesta cinta certament inquietant han sigut d'entre altres, Miguel Ángel Solá, Eduard Fernández, qui guanyà el Goya a la millor actuació protagonista, i Najwa Nimri.