|
| LA CIÉNAGA |
 | Pais: | Argentina (2001) |
| Durada: | 103 minuts |
| Director: | Lucrecia Martel |
| Guió: | Lucrecia Martel |
| Música: | - |
| Fotografia: | Hugo Colace |
| Intèrprets: | Mercedes Morán, Graciela Borges, Martín Adjemián, Leonora Balcarce, Silvia Baylé, Sofia Bertolotto, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 8 de maig de 2002 a les 20:45
|
|
|
| RESSENYA |
Febrer al nord-est d'Argentina. Un sol que fa escruixir la terra i pluges tropicals. A la muntanya algunes terres s'inunden. Els pantans esdevenen trampes mortals pels animals de petjada profunda. En canvi, són l'hàbitat natural de criatures felices. Aquesta història no tracta pas de pantans, sinó de la ciutat de La Ciénaga i el seu entorn. A noranta quilòmetres hi ha el poble Rey Muerto, i a la vora d'allà la finca La Mandrágora. Aquesta és una planta que es va utilitzar com a sedant abans de l'èter i de la morfina, quan resultava necessari que una persona suportés quelcom dolorós com ara una amputació. Al film és el nom d'una finca a on s'hi cullen pebres vermells i on hi passa l'estiu Mecha, una dona de cinquanta anys que té quatre fills i un marit que es tenyeix el cabell. Però açò és quelcom per oblidar ràpid amb un parell de glops, encara que, com diu Tali, l'alcohol entra per una porta i no se'n va per l'altra. Tali és la cosina de na Mecha, també té quatre fills, un marit amant de la casa, la caça i els fills. Dos accidents reuniran les dues famílies al camp, a on miraran de sobreviure a un estiu del dimoni.
Guanyadora del premi a la millor opera prima en el passat Festival de Berlín, LA CIÉNAGA (2001) és el debut com a directora de l'argentina Lucrecia Martel, la qual surt de l'ambient urbà on solen localitzar-se les cintes del seu país per anar-se'n a un entorn rural per contar-nos una història sobre famílies, amor i odi. Però la directora no utilitza el punt de vista romàntic que relaciona proximitat amb la natura i harmonia, ans al contrari ens retracta una naturalesa inhòspita i bastant incòmode, un ambient humit i asfixiant, el qual es veurà reflectit en els personatges i és el que emmarca aquesta història contada sense utilitzar l'estructura narrativa clàssica: no existeix cap relació de causa efecte entre els esdeveniments que afecten a les dues famílies que centren el relat. No hi ha tampoc un crescendo dramàtic, sinó una acumulació de situacions que podrien anar desapareixent gradualment o donar lloc a situacions dramàtiques. Per la realitzadora l'element clau que pogués existir en aquest film seria la sensació de malestar. A la cienaga on es desenvolupa una classe social qui no té cap tipus de tradició a on recolzar-se, i que tampoc té mitjans suficients per comprar la seguretat que garanteix la tradició. Una classe social que viu obertament la sexualitat sense normes ben definides: una classe social que vol que les coses segueixin igual però ensems sent una por atroç que la història es repeteixi. La pel·lícula, segons conta la seva directora, no pretén ser un retrat de la societat argentina, per escriure-la tan sols agafà com a referència les seves pròpies experiències personals. Obtingué amb això un guió que mereixé el premi Sundance-Nhk Filmaker. Pel repartiment, Martel ha comptat amb dues veteranes intèrprets argentines, Mercedes Morán i Graciela Borges, per donar vida a les mares de les famílies protagonistes, el fill de la darrera és interpretat per el debutant Juan Cruz Bordeau, també el seu fill a la vida real, una altra jove promesa es Leonora Balcarce (MARTÍN (HACHE), 1997).
|
|
