|
| REINHOLD QUARTETT |
Dimecres 9 de juliol de 2003 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
REINHOLD QUARTETT
 Dietrich Reinhold, violí
Markus Pinquart, violí
Norbert Tunze, viola
Cristoph Vietz, violoncel
El Quartet de corda Reinhold, compost per membres de l'Orquestra de la Gewandhaus, es va formar el 1996 amb el desig de profunditzar en aquest repertori. Obtenen la valuosa ajuda dels mestres Karl Suske i Thomas Brandis, amb els quals han treballat regularment. Diversos dels seus membres han estudiat a la Hochschule für Musik Felix Mendelssohn-Bartholdy de Leipzig.
La seva trajectòria professional els ha dut a actuar en més de cinquanta concerts a Alemanya, tot destacant els seus recitals a la Gewandhaus de Leipzig y a la Mendelssohnhaus. El quartet inaugurà els col·loquis internacionals dedicats a Mendelssohn el 1997, ha gravat per a diverses ràdios alemanyes i té enregistraments de quartets de Haydn, Bruckner i Dvorak. Van oferir una gira amb molt d'èxit a la República Txeca, tot participant en el cicle Leos Janacek en un concert a l'ambaixada alemanya a Praga.
Dos dels membres del quartet Reinhold oferiren el 2000 un recital de cambra a l'Oji-Hall de Tokio. Cal parar esment també en un concert de l'any passat a la Semperoper de Dresden.
|
|
| PROGRAMA |
| primera part |
 | QUARTET n.1 en RE menor
Adagio con espressione
Menuetto i trio
Adagio: Allegretto |
Juan Crisóstomo ARRIAGA
(1806-1826)
|
| QUARTET de corda en DO menor D703
"QUARTETTSATZ"
Allegro Assai |
Franz SCHUBERT
(1797-1828)
|
| segona part |
| QUARTET n.8 en MI menor Op.59 nº 2
Allegro
Molto adagio
Allegretto
Finale: Presto |
Ludwig Van BEETHOVEN
(1770-1827)
|
|
|
| CRÒNICA |
INTERPRETACIÓ NÍTIDA I VIGOROSA DEL QUARTET REINHOLD
 El concert d'obertura del XXXI Festival de Música d'Estiu de Ciutadella, que s'inaugurà dimecres, presentà el quartet alemany Reinhold. Està format per elements joves, sorgits de la prestigiosa orquestra simfònica de la Gewandhaus, i va presentar un programa de gran atractiu, centrat en la transició del darrer classicisme amb el primer romanticisme a través de l'obra d'Arriaga, Schubert i Beethoven.
Malgrat ésser un compositor espanyol, la seva curta producció, breu com la seva vida, extingida als vint anys, no és gens coneguda entre els nostres afeccionats. Els tres quartets de corda que deixà foren compostos als divuit anys i d'ells digué el mestre Fetis: "és impossible imaginar res més original, més elegant i escrit amb major puresa".
El Quartet Reinhold interpretà en primer lloc el quartet número 1 en Re menor de Juan Crisóstomo Arriaga. Féu una lectura nítida i vigorosa d'aquesta notable obra amb un èmfasi especial en el meditat adagio i en canvi d'atmosfera del trio en el menuetto, assolit a penes sense transició perceptible. El públic, per ser precisos, una bona part del públic, va estar un poc despistat en aquesta primera part, aplaudint fora temps, cosa, a dir veritat, rara en el públic ciutadellenc, molt format en aquest aspecte. Així, les belleses intrínseques de l'obra del jove geni espanyol passaren un poc desapercebudes, en una versió veritablement meritòria dels intèrprets, fins al punt de començar la gent a celebrar l'intermedi, abans que acabés la primera part del programa, cosa que degué sorprendre bastant als artistes quan van pujar a la tarima per a interpretar el moviment per a quartet de corda de Franz Schubert, que tingué una lectura intensa i enèrgica, menys habitual que la que ofereix el compositor austríac en les seves obres de cambra.
La segona part va estat dedicada íntegrament al quartet Op. 59 número 2 de Beethoven, un dels coneguts com a quartets Razumowsky, personatge que aleshores era ambaixador de Rússia a Viena. Obra de gran transcendència i amplitud, el Quartet Reinhold en féu una versió molt convincent, en sintonia amb l'esperit de l'obra, expressant la fura continguda del primer moviment, des dels dos acords esqueixats que introdueixen aquesta composició, de manera vigorosa i flexible a la vegada, destacant el valor dels elements expressius que perllonguen les ressonàncies. L'adagio és un cant dolç i fascinant, romàntic i visionari. Reinhold, Pinquart, Tunze i Vietz hi aportaren el seu propi ímpetu romàntic, la llibertat de frasseig, una amalgama de sons i d'inspiració de veritable vitalitat musical.
 En el Scherzo assoliren accentuar la sensualitat i l'emoció, sense caure en un accés de sentimentalisme, i en el darrer moviment, apoteosi de ritme frenètic i impetuós, que porta immediatament a la setena simfonia de l'autor, expressaren de forma molt contrastada les diverses exposicions. Aquí s'oposen els temes d'enèrgica vitalitat amb altres de desenvolupament més líric, per abocar en un crescendo de força impressionant i precipitar-se en un final espectacular.
Molt es pot esperar d'aquesta formació camerística, després d'haver-los escoltat en un concert veritablement agraït. El públic, més heterogeni del que és normal en aquests concerts, va premiar la labor dels artistes, els quals van correspondre amb una versió del Cant dels Ocells, del que Cristoph Vietz fou el protagonista.
Gabriel Julià
Diari Menorca 11/07/2003
|
|
