|
| JAVIER PERIANES, piano |
Dilluns 14 de juliol de 2003 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
JAVIER PERIANES, piano
 Javier Perianes Granero (Nerva, 1978) és considerat unànimement com una de les joves promeses amb més futur dins el panorama musical espanyol. Tot i la seva joventut ja ha estat guardonat a diversos concursos nacionals: Primer Premi del Concurs Permanent de JJMM d'Espanya, Primer Premi del Concurs d'Albacete, Medalla d'Or del XLII Concurs Internacional de Piano de Jaén, Premi Rosa Sabater i Premi de Música Contemporània, etc. També ha obtingut diversos premis a concursos europeus: Karlstad (Suècia), Vianna da Motta (Lisboa), etc.
Ha participat en nombrosos recitals organitzats per JJMM, festivals com la Schubertiada de Vilabertran, Ayamonte, Lucena, Granada, Santander, Peralada, Grec de Barcelona, Torroella de Montgrí, etc. Ha actuat al Teatre Monumental i Auditori Nacional de Música de Madrid, Maestranza i Teatre Central de Sevilla, Palau de la Música i Auditori de Barcelona, Auditori Manuel de Falla de Granada, Sala Alfred Cortot de Paris, Fundació C. Gulbenkian de Lisboa, Acadèmia d'Espanya de Roma, entre d'altres.
 Ha enregistrat per RNE, TVE, Canal Sur i Catalunya Radio. Ha enregistrat un CD per la Col·lecció de Joves Intèrprets de JJMM d'Espanya i el Primer quadern de Preludis de Debussy juntament amb l'Alborada en Aurix de Xavier Montsalvatge. Actualment treballa en l'enregistrament de l'obra integral del compositor andalús Olallo Morales.
Ha actuat amb diverses orquestres nacionals i internacionals, sota la batuta de directors tan coneguts com Juan de Udaeta, Gómez Martínez, Michael Thomas, Jesús López Cobos, etc.
|
|
| PROGRAMA |
| primera part |
 | SONATA nº 5 en FA menor
Adagio
Presto |
Manuel BLASCO DE NEBRA
(1750-1784)
|
| TRES SONATES
K193
K125
K466 |
Giuseppe Domenico SCARLATTI
(1685-1757)
|
| SONATA nº 16 en DO major KV 545
Allegro
Adagio
Rondo |
Wolfgang Amadeus MOZART
(1756-1791)
|
| segona part |
| 12 LANDER D.790 (Danses alemanyes)
|
Franz SCHUBERT
(1797-1828)
|
| SONATA nº 3 Op.58 en SI menor
Allegro maestoso
Scherzo molto vivace
Largo
Finale: presto non tanto |
Fryderyk CHOPIN
(1810-1849)
|
|
|
| CRÒNICA |
PERIANES, L'EMOCIÓ DEL PIANISTA
 Figura singular en el panorama musical nacional, Perianes està conquerint posicions d'avantguarda entre el pianistes del nou segle. Sorprenent en les seves interpretacions, introspectiu fins al punt que importa menys el que pretén expressar, que allò que la música li aporta. No és fàcil d'expressar; però sembla que no és ell el que vol comunicar una impressió estètica mitjançant la Música, sinó beure, impregnar-se de l'emoció que aquesta li produeix, sonant cap endins, al fons de la pròpia intimitat. Aquest efecte produí la primera part del programa a través d'una lluminosa sonata (la nº 5) del compositor sevillà del segle XVIII Manuel Blasco de Nebra i d'altres tres sonates de Domenico Scarlatti. Perianes oferí una versió irreprotxable, de sons nítids, de puresa cristal·lina, amb una mesurada gradació de matisos, de recursos expressius des dels pianíssims "frapants" als sons més poderosos i incisius, amb una impecable claredat d'execució.
El programa incloïa la molt coneguda sonata nº 15 en DO major de Mozart, més prodigada en audicions escolars d'alumnes que en els programes de concerts, per allò d'estar catalogada com a obra "fàcil". Resultà una delícia. Perianes ressaltà el diàleg, el fraseig, amb sons de claredat, de netedat insuperable, recreant el Mozart més autèntic amb tota la seva espontaneïtat i gràcia primera.
No inclosa en el programa de ma, va incloure la Fantasia KV 397 en RE menor de Mozart. Obra d'envergadura, Perianes aconseguí recrear la forta tensió dramàtica que domina la primera part de l'obra, en front de l'alegre serenor final, en que recupera el modo major.
 Schubert brollà amb la seva gràcia, la seva inimitable inspiració en les 12 danses alemanyes i després vingué Chopin. I amb ell, Perianes demostrà el que deia al principi: és un pianista singular, sorprenent: La sonata nº 3, la darrera escrita per Chopin esdevingué sota els dits del pianista una obra enlluernant: el primer temps amb l'atac inicial sec, ple de nervi, seguit d'una ràpida cèl·lula feta d'arpegis descendents, amb la seva successiva sèrie d'acords ascendents es traduí en sons poderosos, incisius, d'inimitable claredat, de magistral dosificació de tensions. L'scherzo, amb el viu contrast entre la vertiginosa melodia a "motu perpetuo" i el trio com una cançó de bressol, revalidà la tècnica veritablement excepcional de l'artista, que conserva en els moments més enrevessats la màxima nitidesa de sons. El dolç nocturn central fou dit amb justa mesura, apassionat, però sense emportar-se per la sensibleria. El final, inaugurat per aquells setze poderossíssims acords introduint el tema principal amb la seva dinàmica variació, fou portat en un crescendo emotiu continuat fins a un final d'efecte trasbalsador.
Més que un bis, fou una prolongació del programa la inclusió de la "Fantasia Bética" de Manuel de Falla. Obra d'extraordinàries dificultats d'execució, obtingué una versió de color i força veritablement espectacular, on Perianes pogué demostrar fins a quin punt és capaç d'enfrontar-se amb qualsevol repte. El camí que ha de recórrer encara el portarà sens dubte a conquerir les metes més altes.
I per recordar-nos com era en veritat, tornà encara a introduir-se en ell mateix i en un nou exercici d'introspecció, féu gala de la seva intel·ligent renúncia al sentimentalisme gratuït regalant al públic -una mica escàs- que mostrà amb fervor el seu entusiasme, el nocturn pòstum en DO sostingut menor de Chopin.
Gabriel Julià
Diari Menorca 16/07/2003
|
|
