ACADEMY OF ST. MARTIN IN THE FIELDS, Chamber Ensemble
Dilluns 4 d'agost de 2003 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
Presentació
Kenneth Sillito, violí, director
Harvey de Souza, violí
Robert Smissen, viola
Stephen Orton, violoncel
Paul Marrion, contrabaix
Andrew Marriner, clarinet
Graham Sheen, fagot
Timothy Brown, trompa
L'Academy of St. Martin in the Fields es va formar el 1959 per un grup d'onze músics amb la idea d'actuar en públic sense director. Llurs tres primers enregistraments foren un gran èxit i van signar un contracte en exclusiva amb la discogràfica Argo. Pel fet d'augmentar progressivament el repertori, des del Barroc a Mozart, Bartok i Beethoven, el violí solista, Neville Marriner, decidí dirigir una orquestra més gran.
El Chamber Ensemble de l'Academy fou creat el 1967 per tal d'interpretar obres característiques, des de quintets a octets, amb músics que tocaven junts regularment. Format per solistes de l'Orquestra, la formació de cambra realitza gires com Octet de Corda per Europa, Amèrica, Àsia i Nova Zelanda, actuant als més anomenats festivals (Torroella, Pau Casals del Vendrell, Llívia, Palma i Ciutadella).
Han enregistrat més de 30 discs amb octets, sextets i quintets de corda i nombroses combinacions amb instruments de vent.
Programa
| primera part | |
| SONATA nº 1 en Sol Major per quartet de corda Moderato |
Gioachino Antonio ROSSINI (1792-1868) |
| QUINTET en La Major per a clarinet i cordes KV 581 Allegro |
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) |
| segona part | |
| SEPTIMINO Op.20 en Mi b Major Adagio - Allegro con brio |
Ludwig Van BEETHOVEN (1770-1827) |
Crònica
L'èxit i la qualitat esperats de l'Academy of St. Martin in the Fields
Era un dels concerts més esperats i aconseguí omplir per primera vegada en aquesta temporada el claustre del Seminari. Feia cinc anys que no visitaven el Festival de Música d'Estiu de Ciutadella i una vegada més el públic no va veure defallides les seves expectatives.
Els components de l'acadèmia de Sant Martin in the Fields oferiren una admirable execució, marcada sempre per una gran sobrietat i una perfecta sintonia. En la primera part, el quartet integrat per Kenneth Sillito (com a director) i Harvey de Souza, violins, Robert Smissen, viola, i Stephen Orton, violoncel, interpretà la Sonata nº 1 en Sol M. de G. Rossini. Oferiren un versió impecable, mesurada, destacant el sentit melòdic que respira l'obra rossiniana.
El quintet en LA major per a quartet de cordes i clarinet KV 581 de W. A. Mozart és una de les obres més brillants del darrer període del compositor. Obra de maduresa, de gran amplitud melòdica assolí una versió fluïda, transparent. La labor del clarinet Andrew Marriner és força lloable, en haver de lluitar amb unes condicions ambientals absolutament desfavorables —una calor fortíssima i una humitat màxima— que deslluïren en algun moment una actuació magnífica, on destacà especialment el meravellós Larghetto amb el vol de la bellíssima melodia planejant sobre els amplis aleteigs de les cordes. El conjunt resultà d'una naturalitat diàfana, plena de poesia, remarcant la plasticitat dels temes i el valor expressiu que tenen les seves elaboracions.
La segona part del programa incloïa una sola obra: el Septimino Op. 20 en Mi bemoll Major de L. van Beethoven. Inèdita en la història del festival, és una pàgina antològica en la música de cambra del genial Beethoven. L'obra, de dimensions colossals en contingut i extensió, pertany a la primera època i en ella reflecteix la seva eloqüència ardent, la densa imaginació desbordant i el seu geni capaç de superar qualsevol dificultat amb el seu esperit arravatat. Tot l'entusiasme jovenívol que respira, la seva alegria ingènua deixa gairebé en segon plànol l'extraordinària riquesa melòdica, l'àmplia vestidura harmònica que desplega al llarg dels seus set moviments. 
El grup de corda, juntament amb el contrabaix Paul Marrion i Timothy Brown, trompa, Graham Sheen, fagot, i el clarinetista Marriner, oferí una versió deliciosa, que accentuà la joia que respiren les seves notes: gràcia, claredat, precisió i també força, entusiasme i sensibilitat s'ajuntaren en una lectura en la que quedà patent la tècnica perfecta, l'equilibri formal, l'expressió viva enriquida per assolits contrasts de color i timbre.
Una magnífica actuació que enfervorí un públic que, al final, quedà una mica decebut en no aconseguir una sola peça fora de programa. Però ni els instrumentistes, ni els instruments podien fer més en la xafogosa nit d'estiu.
Gabriel Julià
Diari Menorca 6/08/2003