|
| TAMÁS VÁSÁRY, piano |
Dilluns 11 d'agost de 2003 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
 TAMÁS VÁSÁRY, piano
Nascut a Debrecen, Hongria, Tamás Vásáry es va diplomar a l'Acadèmia Franz Liszt. L'any 1956 abandona el seu país i el 1961 comença la seva gran carrera internacional, debutant a Londres i Nova York. Ha actuat sovint a Espanya, oferint recitals de piano i posteriorment com director convidat de les millors orquestres del nostre país.
Actualment Tamás Vásáry és més conegut com a director d'orquestra que com a pianista, tot i que és considerat un dels solistes contemporanis de més prestigi arreu del món. Des de 1993 és Director Titular de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Hongaresa, amb la que ha realitzat nombroses gires internacionals per Europa i Sudamèrica. També ha dirigit orquestres tan importants com les Filharmòniques de Berlín i Nova York, London Symphony, English Chamber Orchestra, London Mozart Players, etc.
Com a pianista, ha enregistrat per Deütsche Grammophon obres de Chopin, Debussy, Rachmaninov, Liszt i 7 discs amb obres de Brahms, amb músics de la Filharmònica de Berlín. També amb aquesta orquestra ha gravat concerts per Piano i Orquestra de Mozart, actuant com a solista/director. Amb la London Symphony Orchestra va gravar el 1991 un disc amb obres de Liszt, amb el que rebé el Gran Premi Internacional del Disc.
L'any 1998 Tamás Vásáry rebé la Medalla d'Or de la República Hongaresa i el Premi Kossuth, màxim guardó cultural d'Hongria.
|
|
| PROGRAMA |
|
|
|
| CRÒNICA |
EXIT ESPERAT DEL PIANISTA TAMÁS VÁSÁRY AL FESTIVAL D'ESTIU
 Tamás Vásáry va ser protagonista dilluns d'un concert excepcional al claustre del Seminari, en una de les actuacions més esperades del XXXI Festival de Música d'Estiu.
Cada nou recital de piano em revifa el dilema: creació o recreació? I difícilment arribo a conclusions satisfactòries. Com degué tocar Frederic Chopin en interpretar Chopin? Com el sonà Franz Liszt, fervorós apòstol chopinià? Les cròniques musicals es fonen en elogis quan la música flueix d'un instrument de corda d'època, perquè ens atraca a la que suposem la puresa, l'esperit original de l'obra contemporània de l'instrument. És cert que s'han recreat les sonoritats dels "pianoforte" i s'han donat versions de la música de Beethoven "com les devia sonar ell mateix"; però no deixen de ser recreacions arqueològiques per alguns puristes; i intèrprets i oients es decanten pels grans pianos de concert d'avui, amb molt més prestacions, recursos, bellesa de sons...
Cal emperò demostrar fins al límit, davant aquests meravellosos teclats, les proeses tècniques de què és capaç un virtuós de l'instrument? Personalment, crec que no. Les sonoritats desorbitades, les velocitats vertiginoses a què es llencen els intèrprets per demostrar la seva capacitat, per millor enlluernar el públic, meravellat davant tals proeses, emmascaren les obres, amaguen la bellesa del detall, impossibiliten l'oïda humana de seguir un desenvolupament fluït, ja que no assoleix diferenciar les successions de sons, que li arriben no com a tals, sinó cavalcant els uns sobre els altres. Aleshores, tampoc importa tant si en l'execució es mengi una nota aquí, dues allà, que un passatge quedi confús o tallat. Després de tot, la brillantor del resultat compensa qualsevol deficiència d'un melòman primmirat.
 Per què aquest exordi? Perquè ens trobem davant un gran pianista, ja ho crec que ho és. I és hongarès, com ho era Liszt, admirador incondicional i apòstol de l'obra de Chopin. Potser la versió de Vásáry de les Balades de Chopin s'atracà a aquelles que en feria Liszt, arravatades i plenes de passió. Chopin fou també, no hi dubte, extremadament líric, però contingut en el seu constant anhel de reserva, de confidència. I a les Balades les hi mancà aquesta simplicitat, aquest pudor reverencial, abocades a l'espectacular, afrontades amb la simplicitat, potser amb la veritat chopiniana. Sempre en la mateixa línia, Vásáry es mostrà més identificat amb la sonata de Liszt, el seu compatriota, i com aquest prodigà el seu domini artístic i el projectà en una grandiloqüència exuberant, acurat en la forma; però empès per l'excés extralimitat de la seva expansió inexhaurible. Obra densa de contingut, complicada i llarga, trobà moments d'indubtable bellesa, principalment en el moviment central i en el final, contingut i líric.
I després començà la festa. Entre salutació i salutació del mestre, ovacionat per un públic enfervorit, dos tendres estudiants de música: un estudiant de piano i una estudianta de flauta, s'enfilaren a l'estrada i entonaren la popular melodia d'aniversari "Happy birthday".  Vásáry no s'ho esperava i s'emocionà. I generosament començà el repertori post-programa: unes "Variacions brillants", després de les quals aparegué un gran ram floral i un pastís d'aniversari a les que seguiren: la Llegenda "Sant Francesc caminant sobre les aigües" de Liszt, l'estudi op. 10 nº 3 de Chopin, la Parafrasi de Rigoletto de Liszt i finalment la sonata op. 27 nº 2 de Beethoven. Tot un concert de propina! Vásáry evidentment a gust, féu patents les seves indubtables qualitats en unes versions brillants i temperamentals. I en l'andante inicial del popular estudi de Chopin i en el primer moviment de la sonata de Beethoven, que dilluns sonà veritablement a la "claror de la lluna", mostrà també la seva capacitat de transmetre quelcom més que una enlluernadora lliçó de virtuosisme.
Gabriel Julià
Diari Menorca 13/08/2003
|
|
