|
| LOS ROMERO |
Dilluns 25 d'agost de 2003 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
LOS ROMERO
 Pepe Romero, guitarra
Celín Romero, guitarra
Celino Romero, guitarra
Lito Romero, guitarra
La impressionant carrera musical de Los Romero és sens dubte una fita dins la música clàssica del segle XX. Celedonio Romero i els seus fills Celín, Pepe i Angel van fundar el conjunt internacionalment conegut com "La Familia Real de la Guitarra". Amb l'introducció de Celino, fill de Celín, el 1990 i el fill d'Angel, Lito, Los Romero han abastat tres generacions de concertistes, fet únic en el món musical. Des que la família Romero va arribar als Estats Units el 1957, es van guanyar el públic i la crítica, actuant com a quartet, duo o com a solistes en recital i amb orquestres simfòniques, essent considerats únics en el seu instrument.
Los Romero han donat cents de concerts arreu del món i han cimentat la seva reputació actuant pràcticament amb totes les grans orquestres d'Estats Units. Han estat convidats a tocar a la Casa Blanca en dues ocasions, el 1983 van actuar al Vaticà i en 1986 ho feren davant el Príncep de Gal·les.
Actuen regularment als més importants festivals americans i són extraordinàriament populars entre el públic universitari, actuant a les universitats de tot el país i a les sales i ciutats més importants. També actuen sovint per Europa i Àsia.
Han escrit obres per Los Romero compositors tan importants com Joaquín Rodrigo, Federico Moreno Torroba, Morton Gould, Lorenzo Palomo, etc. La seva voluminosa discografia abasta el repertori de la guitarra clàssica des de les obres dels primers compositors fins els mestres actuals, així com obres dels propis Romero.
El 2000, en una cerimònia que tingué lloc a la Universitat del Sud de Califòrnia, el Rei Joan Carles va atorgar a Pepe i Celín Romero l'Ordre d'Isabel la Catòlica, una de les més altes distincions del nostre país.
|
|
| PROGRAMA |
|
|
|
| CRÒNICA |
EXCEPCIONAL AFINITAT I COHESIÓ MUSICAL
 Després d'haver-la escoltat l'altre vespre, es pot assegurar que la saga dels Romero no tindrà cap problema per sobreviure a una nova generació. Ens trobem davant un rar fenomen d'afinitat, de cohesió entre uns músics de tècnica impecable, d'insuperable musicalitat, format per quatre grans artistes que brollen art entre els seus dits privilegiats. I al concert de dilluns ho demostraren amb escreix.
Assoliren una interpretació rigorosa, veritable lliçó d'estil, del ballet "Bransle de la Torche" de Praetorius i una versió precisa en la forma i concloent en el contingut, del concert en RE major de Georg Philipp Telemann. La resta fou una demostració antològica de música espanyola, expressada en la manera més desimbolta i autèntica, on la perfecció tècnica quedava celada en la simplicitat més natural, en la traducció plaent i sincera d'uns músics capaços de transmetre als demés amb integritat el plaer propi de fer música. Assumiren amb precisió envejable el quartet "Angelita" de Francisco de Madina, sòlida construcció d'àmplia complexitat formal i expressaren amb exultació el "Fandango" del quintet número 4 de Luigi Boccherini. Les "Estampes" de Federico Moreno Torroba aconseguiren expressar a la perfecció el caràcter descriptiu de l'obra i ja en plena festa de fandangos i jotes, de vitos i malaguenyes, brodaren la "Fiesta en Cádiz" que en homenatge a Sabicas va composar Pepe Romero, per acabar en una enlluernant exhibició de l'intermedi de "La boda de Luís Alonso" de Jerónimo Jiménez.
Però l'art dels Romero, concretat en una sincronització perfecta, en una musicalitat exquisida, en una naturalitat sorprenent; no acaba aquí. Clou sí, s'arrodoneix i cristal·litza en el conjunt, en la simetria, en la coherència i en la il·lació. Personalitat i disciplina es fonen en simbiosi admirable, en alguns moments diria que entendridora. Però no acaba aquí. Que els Romero són, un per un, quatre artistes admirables. I tingueren ocasió de demostrar-ho.
 Pepe Romero, figura refulgent entre els grans de la guitarra, oferí una irreprotxable versió de la "Serenata española" de Malats en una transcripció per a guitarra del seu pare Celedonio i afrontà amb singular finesa els tant complicats com delicats arpegis dels "Recuerdos de la Alhambra" de Tàrrega.
Celín Romero imprimí un particular encís a la "Burgalesa" de Moreno Torroba i "Rumores de la caleta" d'Albéniz, amb el seu so temperat i expressiu, volums controlats i sonoritats contrastades fluint amb tanta passió com delicadesa.
Lito Romero, nét del creador del quartet de guitarres, demostrà ser posseïdor d'una tècnica excel·lent i una rara musicalitat en la seva versió de "Los maestros", composició de l'avi Celedonio.
I Celino Romero expressà amb radiant expressió la popular cançó "La paloma" d'Iradier i posà sentiment i passió en la "Fantasía" de l'avi admirat, fent manifest el seu domini de l'instrument i el seu virtuosisme admirable.
El públic premià amb entusiastes ovacions el treball dels artistes que feren possible el poder escoltar encara una altra obra de Celedonio Romero en el primer bis de la nit: "Noche en Málaga", la primera obra original del guitarrista, que juntament amb "El baile de Luis Alonso" de Jiménez posaren brillant punt i final a l'actual temporada de concerts d'estiu de Ciutadella que organitza Joventuts Musicals.
Gabriel Julià
Diari Menorca 27/08/2003
|
|
