Joventuts Musicals de Ciutadella



AMB EL SUPORT DE

Ajuntament de Ciutadella de Menorca

Consell Insular de Menorca

Govern de les Illes Balears

Fundació Sa Nostra

Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música
SINEVARA
Divendres 31 de gener de 2003 a les 21:00

Sala d'actes del Centre Social "SA NOSTRA" (Camí de Maó, 9)

CONCERT PÚBLIC I GRATUÏT

PRESENTACIÓ
SiNEVARA

Quim Torres, guitarra
Alan Florit, percussió
Joan Torres, baix
Aitor Arriaran, guitarra

SiNevara és un grup desconegut de Ciutadella que ha tingut l'oportunitat de donar-se a conèixer a partir d'una proposta original i diferent com és la de fer una Banda Sonora en Directe. En aquesta ocasió, el grup está format per quatre components dels cinc que són normalment.

Realitzar una Banda Sonora en Directe comporta una sèrie de dificultats com composar 45 minuts de música d'acord amb les imatges del film. El treball de SiNevara no s'ha basat en abolir completament la Banda Sonora Original, sinó que l'ha deixada intacte respectant sons i diàlegs. D'aquesta manera, la música intenta augmentar les sensacions, en les parts de més tensió, a partir del soroll i la intensitat i, les parts més relaxades, a partir de la melodia. A més, la Banda Sonora també comporta reflectir les emocions dels personatges, la climatologia, etc.

Per SiNevara la millor manera d'expressar aquests aspectes és a partir de la mescla entre l'experimentació, la improvisació i la composició melòdica.


EL MÁS ALLÁ: LA MUJER DE LA NIEVE (1964)

La mujer de la nieveTítol original: Kaidan
Director: Masaki Kobayashi
Pais: Japó
Durada: 183 minuts (La mujer de la nieve: 45 minuts)
Guió: Yôko Mizuki, llibre de Lafcadio Hearn
Música original: Tôru Takemitsu
Intèrprets: Tatsuya Nakadai, Keiko Kishi, Yûko Mochizuki, Noriko Sengoku, etc.

La mujer de la nieve es un dels quatre contes de Lafcadio Hearn que Masaki Kobayashi va adaptar al film El más allá, una pel·licula rodada el 1964 i premiada a Cannes al 1965 amb el Premi Especial del Jurat.

La pel·lícula, i especialment aquest conte, destaca pel tractament visual de les imatges i dóna molta importancia al joc pictòric que otorga gran personalitat al film. Amb el joc de colors, Kobayashi aconsegueix donar una gran estilització als decorats, captar les diferents sensacions dels personatges i reflectir aspectes com el pas del temps.