En un panorama cinematogràfic farcit de dones tan estranyes en l'univers femení com ara els Àngels de Charlie o Lara Croft, és d'agrair el retrat de la dona ofert a LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS (2002), les protagonistes de la qual són dones de carn (abundant per cert) i os, molt més autèntiques que el model imposat per l'actual societat de consum.

El nucli de la història és el procés de maduració de la intel·ligent i rebel Ana, una noia amb la possibilitat d'anar becada a la universitat, però amb una mare tradicional que li exigeix quedar-se treballant amb la seva família. En un estiu de transició es veurà obligada a ajudar en el taller de costura de la seva germana, i allà aprendrà molt de la dignitat de les dones i dels valors importants de la vida, molt diferents als imposats per una societat de l'èxit, simbolitzada en els vestits delicats que confeccionen però que elles mai no es posaran perquè se'ls emprovaran dones hiperprimes, amb molts de diners i un aspecte enlluernador.

Malgrat ser el seu primer llargmetratge, la colombiana Patricia Cardoso, afincada als EEUU des de 1987 i formada a l'escola de Cinema de UCLA, sap manejar amb soltesa i equilibri el reconegut text teatral de Josefina López, estrenat l'any 1990. Cardoso troba el to just de comèdia agredolça, presentant-nos un univers social molt concret sense caure en el costumisme. Ella fa una pel·lícula de dones però no descuida el personatges masculins tot mantenint els diàlegs intel·ligents i suggestius de l'obra teatral a través d'un muntatge de ritme adequat i vistes plenes de color del Barrio Este de Los Angeles, encisadorament fotografiat per Jim Denault.

A San Sebastián (Premi de la Joventut al 2002) i a Sundance (Premi Especial del Jurat i Premi del Públic) captivà aquesta petita història d'una dona qualsevol, que irradia emocions de veritat i penetrants reflexions sobre qüestions fonamentals com ara la condició femenina, la dignitat laboral, la família o el pes de l'herència cultura.