|
| NOVIEMBRE |
 | Pais: | Espanya (2003) |
| Durada: | 104 minuts |
| Director: | Achero Mañas |
| Guió: | Achero Mañas, Federico Mañas |
| Música: | Eduardo Arbide |
| Fotografia: | Juan Carlos Gómez |
| Intèrprets: | Oscar Jaenada, Ingrid Rubio, Paloma Lorena, Juan Diaz, Javier Ríos, Angel Facio, Adriana Domínguez, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 26 de novembre de 2003 a les 20:45
Dijous 27 de novembre de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Independent, dinàmic i agressiu és el llenguatge amb el qual Achero Mañas està consolidant la seva excel·lent carrera com a director de cinema. Ja gaudit l'èxit de EL BOLA (2000), ha optat més per la llibertat creativa que no per una ampliació dels pressupostos per així poder fer el que més li agrada: escollir un missatge i, mitjançant el seu cinema, enfrontar-lo a l'espectre més ampli de públic possible.
Així, NOVIEMBRE (2003) és la crònica viva d'uns ideals, des de la insubornabilitat fins la seva decadència, trenada a través de l'evolució d'un grup de teatre de carrer el qual crea un manifest per engrapar uns principis i fer-los sòlids. Aconsegueix Mañas un aroma de magnanimitat, de compromís, de camp obert, d'obra popular, de conte joglar amb vocació mobilitzadora.
El director afronta el repte de crear els números teatrals en el mateix carrer i és en aquest risc on sap extreure els millors resultats, a on impregna més passió i a on els intèrprets ofereixen treballs més brillants. La valentia, la humilitat i la tècnica amb la qual el jove director trena la història i li dona la seva dimensió de veritat converteixen NOVIEMBRE en una història d'entusiasme combatiu contagiós, de sentiments propers i d'exemplar passió i idealisme. La iniciativa de canviar el mon sense afany lucratiu mitjançant el teatre és, en la seva inviabilitat, el gran cant al somni i guia la pel·lícula cap a una gran emotivitat, la qual cosa implica a l'espectador en cada performance, frenètiques i imaginatives que amb la càmera a l'espatlla i amb una improvisació interpretativa total ens ofereixen un espectacle fresc i quasi únic en el cinema espanyol, a més d'una presència física molt positiva per al resultat final d'aquesta arriscada obra.
|
|
