|
| SOLDADOS DE SALAMINA |
 | Pais: | Espanya (2003) |
| Durada: | 112 minuts |
| Director: | David Trueba |
| Guió: | David Trueba, Javier Cercas |
| Música: | - |
| Fotografia: | Javier Aguirresarobe |
| Intèrprets: | Ariadna Gil, Ramón Fontserè, Joan Dalmau, María Botto, Diego Luna, Alberto Ferreiro, Luis Cuenca, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 8 d'octubre de 2003 a les 20:45
Dijous 9 d'octubre de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Fa un parell d'anys, Javier Cercas publicà en format de novel·la, un relat real sobre uns fets ocorreguts durant la retirada de les tropes republicanes. Un dels protagonistes és Rafael Sánchez Mazas, escriptor i fundador de la Falange, qui escapà d'un afusellament col·lectiu. Cercas convertí el relat real en un discurs sobre la manera com la literatura és capaç d'evocar, reconstruir i transformar la realitat en llegenda, sobre la manera com la Història se configura en relat. Com a contrapunt a l'acte de recuperació de la memòria d'un feixista, Cercas rescatà de l'oblit un lluitador anònim anomenat Miralles, qui combatí per la República i la llibertat. La memòria d'aquest lluitador de la llibertat, com la de tants herois anònims, fou silenciada i la seva vida condemnada a l'anonimat. En la novel·la de Cercas la memòria adquireix un marcat to òrfic, ja que salva els morts del foc etern i els atorga una nova vida en el món de la ficció.
El tema del retorn a la vida es troba perfectament delimitat en la valent adaptació que ha fet David Trueba. La història de com Sánchez Mazas escapà de l'afusellament i de com la seva vida fou salvada por un compassiu soldat republicà no és res més que el relat de l'aventura d'algú que ressuscita de la mort i es converteix en una espècie d'icona memòria del qual ocupa un lloc en la història oficial. El relat de Miralles també pot considerar-se com la història d'un fantasma, ja que la memòria del relat rescata les seves gestes de l'oblit i la seva figura, presentada de forma agònica al film, és salvaguardada al atorgar-li un lloc destacat com a símbol de la memòria dels herois oblidats. Miralles, admirablement encarnat per Joan Dalmau, pot gaudir, al final de la pel·lícula, de la condició de protagonista i transmetre emoció en omplir la pantalla de unes bones dosi d'humanitat. Com a contrapunt d'aquest personatge, hi trobem Lola Cercas, Ariadna Gil, una periodista que al principi del film es troba davant un acusat buit creatiu i existencial, marcat per una separació amorosa i la mort del pare, però que mentre investiga sobre el seu relat real, observa com la seva vida també ressuscita impulsada pels morts que el seu relat età salvant de l'anonimat.
Mentre l'espectre de Sánchez Mazas, reconvertit en una enigmàtica presència camaleònica, gràcies a l'admirable tasca de Ramón Fontseré, ocupa un lloc privilegiat al NO-DO, vist com a reconstrucció documental del règim guanyador, en canvi la memòria de Miralles sols es troba dipositada en unes humils imatges domèstiques en super-8. Els vencedors d'antany van tenir lloc en la història oficial, mentre que els perdedors, sepultats injustament en l'oblit, sols pogueren guardar la seva presència en una fràgil cinta domèstica.
|
|
