|
| LAS HORAS DEL DÍA |
 | Pais: | Espanya (2003) |
| Durada: | 110 minuts |
| Director: | Jaime Rosales |
| Guió: | Jaime Rosales, Enric Rufas |
| Música: | - |
| Fotografia: | Oscar Durán |
| Intèrprets: | Alex Brendemühl, Àgata Roca, María Antonia Martínez, Pape Monsoriu, Vicente Romero, Irene Belza, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 29 d'octubre de 2003 a les 20:45
Dijous 30 d'octubre de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Si per Clausewitz la guerra és la continuació de la diplomàcia amb altres mitjans, pel protagonista de LAS HORAS DEL DÍA (2003) l'assassinat és la conseqüència lògica d'un determinat modus vivendi. O ni tan sols això: només és un acte quotidià més.
La pel·lícula de Jaime Rosales para dos astuts paranys a l'espectador. Primer, fer-li creure que pateix d'una trama embastada i coherent. Segon, fingir que no dóna cap explicació al comportament d'Abel, el comerciant d'El Prat de Llobregat que viu amb la seva mare, té una núvia amb la qual sembla no tenir gaires ganes de conviure-hi i, mira per on, de tan en tan mata a algú. Ben bé al contrari, LAS HORAS DEL DÍA és una de les pel·lícules més rigorosament construïdes del darrer cinema espanyol: al final, després d'un procés implacable, Abel perd el seu millor amic i la seva xicota, alhora que s'adona, perplexa, que també la seva feina i la mare són en perill. L'equilibri sobre el qual es sustenta la seva vida, basats en l'absència de compromisos i responsabilitats, comença a torontollar. Potser haurà de renunciar a la seva proverbial apatia, al seu menyspreu per tots els qui l'envolten. Potser, fins i tot, haurà de deixar de matar. O simplement baratar de núvia...
El film no té res a veure amb cintes com FUNNY GAMES (1997) o HENRY, RETRATO DE UN ASESINO (1986). No pretén indagar en la violència sense sentit, ni precipitar-se en les més obscures profunditats de la condició humana. Tampoc no serveixen referents literaris com L'estranger d'Albert Camus, novel·la en la qual un home mata un altre per avorriment i sobretot perquè tñe molta calor. Abel no s'avorreix mai. Sñon els altres que s'avorreixen amb ell. I no mata perquè sí, més bé ho fa perquè no: és a dir, perquè no té cap altra distracció. Abel, com el seu nom indica, ha interioritzat fins a tal punt les pautes de comportament de la lògica benpensant que necessita de tenir un hobbu igual que té una mare o una xicota. Passa però que aquest hobby és matar, que hi farem. Per a la resta és un fill força displicent, com a company sentimental no té gaires iniciatives, com amic no té sensibilitat i com a cap li agradaria ser un explotador. No és casualitat doncs que com a assassí sigui totxo i descurat. Aquesta pel·lícula és en el fons una comèdia negra sobre un pobre home a qui tot li surt malament i també la tragèdia d'un home ridícul que no es sent estimat.
Hi ha una tercera trampa en la qual el públic podria caure, i consisteix a creure que aquest costumisme aparent, així com aquesta sorna oculta entre viaranys realistes de la narració, enllacen amb la tradició majoritària del cinema espanyol, constitueixen la versió depurada d'un sainet o d'un melodrama rural, dos dels gèneres de més ranci llinatge en la cinematografia espanyola. No, malgrat l'extremada cura pel detall LAS HORAS DEL DÍA no mostra cap mena de respecte per la versemblança. Ve a la memòria el Buñuel de ÉL, car en LAS HORAS DEL DÍA hi ha quelcom del seu gèlid descaro, quelcom d'aquest pretès respecte per les superfícies en aparença llises i amables que amaguen enormes turbulències.
|
|
