Inici Festival Música d'Estiu Dilluns de Música Música amb Imatges CineClub Socis Enllaços Sobre nosaltres AMB EL SUPORT DE

TIEMPOS MODERNOS Títol original: Modern Times Pais: EEUU (1936) Durada: 87 minuts Director: Charles Chaplin Guió: Charles Chaplin Música: Charles Chaplin Fotografia: Roland Totheroh, Ira Morgan Intèrprets: Charles Chaplin, Paulette Goddard, Henry Bergman, Tiny Sandford, Chester Conklin, Hank Mann, etc. Projeccions: Dimecres 17 de desembre de 2003 a les 20:45 Dijous 18 de desembre de 2003 a les 20:45 RESSENYA La reaparició d'aquesta obra mestra quasi seixanta anys després de la seva estrena torna a il·luminar la figura de Charles Chaplin, el qual resta en l'imaginari col·lectiu com una de les més reconegudes icones del setè art. La seva complexa personalitat i contribució a la història del cinema ja fou reivindicada en el darrer Festival de Cannes, el qual es va clausurar amb la còpia restaurada digitalment en alta definició de TIEMPOS MODERNOS (1936) que ara arriba a les nostres pantalles. Es tracta d'un títol fonamental en la seva filmografia per molts motius: suposa l'última aparició en pantalla de Charlot, el rodamón tocat amb el bastó de canya i el bombí, i el seu talant visionari continua provocant calfreds. En 1936, les pel·lícules sonores portaven 10 anys explotant-se comercialment, i Chaplin se resistia a introduir diàlegs en les seves obres, coneixedor que la clau de la universalitat del seu humor residia en la pantomima. Tres anys tardà a concebrer-la i rodar-la, com a resposta a una intuïció: l'adveniment d'un nou món mecanitzat que exprimeix i aliena el treballador. Tot començà quan, rera la triomfal LUCES DE LA CIUDAD (1931), Chaplin es permeté unes merescudes vacances. Deixà Hol·lywood i s'embarcà en un viatge de divuit mesos que el portà a recórrer Europa i els confins d'Àsia. El noi dels baixos fons londinencs, el clown bragat en antres de music-hall, comparteix sopars i tertúlies amb Albert Einstein i Mahatma Ghandi. Llegeix llibres de teoria econòmica i resta desolat davant l'auge dels nacionalismes i els efectes de la Gran Depressió. Tiempos modernos sorgeix així d'una voluntat testimonial, encoratjada per la política del New Deal del president Roosvelt, de qui Chaplin era un fervorós seguidor. El cineasta transforma les seves idees i inquietuds en comèdia. Ara Charlot apareix als títols de crèdit com obrer de la fàbrica. Destinat a una cadena de muntatge en una factoria del sector de l'acer, el seu seny es posat a prova quan estreny perns en una cinta transportadora o és utilitzat com a conillet d'índies en una nova màquina per alimentar els operaris mentre treballen. Com en tots els seus llargmetratges, l'autor de EL GRAN DICTADOR (1940) escriví, produí, interpretà i composà la música de TIEMPOS MODERNOS. Aquesta no rebé cap nominació els Òscars i fou prohibida a Alemanya i Itàlia sota l'acusació de propaganda comunista. Rússia també la censurà, car podia sabotejar la productivitat dels soviets. Chaplin no pogué suportar les acusacions de bolxevic que li adjudicà l' imperi mediàtic de Randolph Hearst als EEUU. La histèria maccarthista va produir els seus fruits quan el FBI el posa sota vigilància, i aconsegueix que Chaplin abandonés el país l'any 1952 per no tornar-hi. Llavors l'amable captaire donaria pas a un Assassí sistemàtic -MONSIEUR VERDOUX (1947)-; a un actor fracassat qui morirà a l'escenari -CANDILEJAS (1952)-; i a un monarca exiliat i perseguit -UN REY EN NUEVA YORK (1957)-.