|
| LA BODA DEL MONZÓN |
 | Títol original: | Monsoon Wedding |
| Pais: | India (2001) |
| Durada: | 114 minuts |
| Director: | Mira Nair |
| Guió: | Sabrina Dhawan |
| Música: | Mychael Danna |
| Fotografia: | Declan Quinn |
| Intèrprets: | Naseeruddin Shah, Lillete Dubey, Shefali Shetty, Vijay Raaz, Tilotama Shome, Vasundhara Das, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 22 de gener de 2003 a les 20:45
Dijous 23 de gener de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Per molt extraterritorial que sembli la seva obra, V.S.Naipul és, per sobre de tot, un extraordinari escriptor hindú a qui fa poc l'Acadèmia Sueca recompensà amb el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. En qualsevol dels seus llibres, ja sigui "A way into the world", "A house of Mr Biswass" o "The Enigma of Arrival" batega el cor d'un ciutadà de l'Índia, aïrat i fascinat a parts iguals quan ha de fer un retrat del seu país d'origen, com li passava a Thomas Bernhard amb Àustria, la seva pàtria d'adopció. L'amor i l'odi són els dos extrems de tota relació humana , ja sigui amb altres éssers humans, ja sigui amb el lloc de naixement.
Sense arribar a aquest extrems, encara que també hagi optat per utilitzar discursos antitètics per parlar sobre l'Índia, Mira Nair, la famosa cineasta hindú, ha recollit el seus dos més grans èxits de taquilla internacionals amb dos films molt diferents. El primer fou SALAAM BOMBAY (1988) amb el qual fou nomenada a l'Óscar a la millor pel·lícula estrangera, i el segon La boda del monzón arriba ara a les pantalles peninsulars després d'haver-se fet un forat entre les produccions pròpies americanes. Comparant ambdós films s'aprecia una mirada documental en el primer que no té el segon, que malgrat açò, aquest darrer és més efectiu a l'hora de descriure el seu país amb una imatge molt menys maniquea per fictícia que pugui semblar.
LA BODA DEL MONZÓN (2001) es deslliga de qualsevol complicitat amb les consciències dels espectadors occidentals per oferir una història menys compromesa i, així i tot, molt més universal, presentant més concomitàncies a nivell narratiu amb moltes comèdies nord-americanes i europees. A on SALAAM BOMBAY (1988) apel·la als sentiments via compassió, LA BODA DEL MONZÓN ho fa via identificació. Als fotogrames de pobresa i misèria del primer film, quelcom semblant a una forma de denúncia de la desigualtat, els del segon volen instaurar un llaç ben diferent amb els espectadors occidentals fent ús de recursos de reiterada efectivitat en clàssics americans i europeus.
LA BODA DEL MONZÓN comença amb l'aire de caos del cinema coral, però per damunt d'aquesta retòrica batega la frase amb la qual Tolstoi inicià Anna Karenina: Totes les famílies felices s'assemblen unes a les altres; cada família desgraciada ho és a la seva manera, efectivament al film s'aplica aquesta màxima, posant de relleu com els petits drames domèstics, les petites inseguretats diàries i el pes de les responsabilitats o tradicions res no són quan es fa de nit i es pot llavors celebrar haver conquerit un fragment més per l'existència de cadascun , un sentiment compartit en moltes parts del món, no només en l'Índia. Ara només falta saber si es tractarà aquesta agradable comèdia, dirigida amb empenta i molt control, d'una manera objectiva o bé se la comdemnarà per haver caigut en una immoralitat: deu ser correcte riure's a/de l'Índia?
|
|
