El moviment Dogma és, fins el moment, un mètode infal·lible d'aconseguir una bona pel·lícula. No sabem si és el famós manifest el que porta a realitzar films de tanta qualitat, però el cert és que en totes les seves obres ha demostrat que, mitjançant aquesta tècnica consistent en desfer-se'n de totes les superficialitats cinematogràfiques, s'assoleixen pel·lícules refrescants en les quals tan sols es juga amb el talent.

Desprès del malestar amb el qual ens feien sortir de la sala de cinema LOS IDIOTAS (1998), les tendències van apropant-se darrerament al terreny de la comèdia, però sempre amb un punt de reflexió àcida. Desprès de presentar-se a Berlín amb excel·lents resultats ITALIANO PARA PRINCIPIANTES (2000), UN HOMBRE DE VERDAD (2001) ha aconseguit en el Kursaal de Sant Sebastià la més gran i merescuda ovació escoltada en la Secció Oficial del concurs d'un públic guanyat per una diversió dinàmica i enginyosa.

La proposta és tan disparatada com reconfortant: un personatge que canviarà la vida de tots aquells amb els quals es relacioni. No té nom, no sap on és i desconeix les funcions més bàsiques d'un cos humà: és, literalment, una pàgina en blanc que anirà emborronant-se amb les reaccions que despertarà en les persones més properes. És un cant a la innocència, un testimoni que naixem purs, que és la societat la que ens fa perversos i com la naturalitat ha estat destruïda per unes ments malpensants. Tot açò és introduït mentre no parem de riure, gaudint entusiasmats amb un guió absolutament brillant i intel·ligent, una filmació sòbria i unes interpretacions exemptes de tota afectació. El desenvolupament de la trama suposa una sorpresa rera l'altra. Amb amabilitat o amb contundència, l'autoproclamat Ahmed es converteix, des de la seva aparent inutilitat envers la vida mundana, en un ser entranyable, amb el valor de la sinceritat, que el fa tan tendre com utòpic, impossible perquè el missatge sigui feliç, ja que un home tal no pot sobreviure molt temps en el món occidental.

En el seus encantadors noranta minuts, descobrim un engranatge perfecte en el qual no falta ni sobra cap escena, tot és filigranat amb mestria i discorre amb una fluïdesa admirable. En definitiva és una pel·lícula per gaudir, cinema independent en la realització, que no avorreix en cap moment i que no té res a envejar a les screwball comedies del Hollywood daurat. Ideal per aquells que diuen que el cinema és un art en el qual ja no hi queda lloc per la renovació.