Els cinèfils i amants del bon cinema tenen l'oportunitat de gaudir en pantalla gran d'un dels clàssics del Setè Art com és EL GRAN DICTADOR (1940), pel·lícula escrita, protagonitzada i dirigida per Charles Chaplin i reestrenada ara entre nosaltres. Es tracta de la primera pel·lícula sonora del director i és una crítica oberta i sense embuts cap al règim dictatorial i nazi de Hitler i dels perills que el cineasta britànic albirava.

El film conjuga a parts iguales la paròdia i el drama, en un cant a la tolerància i una crítica despietada cap als governs autoritaris que li costà més d'un disgust, de fet, al govern americà no li agradà el to del film, perquè encara que ja havia començat la guerra, quan fou estrenada Estats Units romania neutral.

El gran dictador suposà un canvi de rumb en la carrera cinematogràfica de Chaplin ja que desapareix Charlot, l'entranyable rodamón protagonista d'innumerables films muts. Ara Chaplin es mostra compromès en el camí iniciat per TIEMPOS MODERNOS (1936) a on feia una crítica a la tecnologia moderna que deixava les persones en un segon pla. A la pel·lícula poden trobar tan moments d'hilaritat, per exemple l'escena a on el dictador balla amb un globus del món mentre decideix quin serà el proper país que envairà, com moments de fort contingut dramàtic i humanista, el famós discurs final on podem sentir frases com: " l'avarícia ha enverinat les ànimes de la gent, ha aixecat barricades d'odi en el món, ha donat en nosaltres un pas cap a la misèria i l'autodestrucció".

La pel·lícula fou nominada per a quatre Oscar l'any 1940: a la millor pel·lícula, millor guió original, millor actor i millor actor de repartiment encara que, pels motius que dèiem abans, no se n'emporta cap.