|
| LA VIDA DE NADIE |
 | Pais: | Espanya (2002) |
| Durada: | 103 minuts |
| Director: | Eduard Cortés |
| Guió: | Eduard Cortés, Piti Español |
| Música: | Xavier Capellas |
| Fotografia: | José Luis Alcaine |
| Intèrprets: | José Coronado, Adriana Ozores, Marta Etura, Roberto Álvarez, Adrián Portugal, Laura Conejero, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 9 d'abril de 2003 a les 20:45
Dijous 10 d'abril de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Hem de considerar LA VIDA DE NADIE (2002) com un debut sorprenent i gratificant en el panorama cinematogràfic espanyol, ja que aconsegueix, contant una història de mètode i no pas autoral, descobrir un important autor, amb més interès i talent que no pas molts dels que ens festegen amb la seva suposada visió personals en debuts pretensiosos i fallats. I no és que aquest primer treball d'Eduardo Cortés no tingui pretensions, doncs s'atreveix ni més ni menys a tornar-nos a contar les peripècies de l'engany que Jean-Claude Roman mantingué amb la seva família, fent-los creure que vivia una vida que realment no tenia, i que acabà amb el descobriment de l'engany i el fatal assassinat de tots els que conegueren el secret i n'eren propers a ell. I diem tornar a contar perquè a aquest film se li han avançat altres dues visions sobre el mateix cas: una magistral EL EMPLEO DEL TIEMPO (2002) de Laurent Cantet, projectada l'any passat al nostre Cine Club, i l'altre coetània a LA VIDA DE NADIE en la cartellera, EL ADVERSARIO (2002) de Nicole Garcia, la més fidel adaptació al llibre on es recollia el succés. Ambdós treballs havien posat el llistó molt amunt, però sortosament els tres films només tenen en comú l'anècdota relatada, són visions sobre l'assumpte adaptades al propi món de cada director.
En el cas de Cortés es tracta d'una mirada no tan profunda com la de Cantet, però que gosa portar el cas a la realitat d'un Madrid on José Coronado i Adriana Ozores protagonitzen la història d'un economista del Banco de España (convertit el lloc en un escenari d'una fredor exquisida) de vida perfecta i plena si no fos perquè és tota mentida. Emilio Barrero, l'economista, veu trontollar la seva vida en aparèixer Rosana, una jove de qui Emilio s'enamora, primer acte real desprès de molts anys d'engany.
La capacitat de Cortés per oferir un relat de molta força i gran control de tots els detalls corresponents al treball de realització (cada element brilla a gran alçada en un conjunt de gran precisió) serveix per explorar un vell camí que durant molts any ha restat oblidat en el cinema espanyol, però que ara amb films com LA CAJA 507 (2002) o aquest mateix torna a aparèixer com una esperança per a la indústria: el cinema de gènere. I és des d'aquesta vessant on la pel·lícula es desvetlla com un magnífic treball i un descobriment d'un autor de qui es poden esperar grans coses.
|
|
