|
| DOLLS |
 | Pais: | Japó (2002) |
| Durada: | 114 minuts |
| Director: | Takeshi Kitano |
| Guió: | Takeshi Kitano |
| Música: | Joe Hisaishi |
| Fotografia: | Katsumi Yanagishima |
| Intèrprets: | Miho Kanno, Hidetoshi Nishijima, Tatsuya Mihashi, Chieko Matsubara, Kyôko Fukada, Tsutomu Takeshige, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 11 de juny de 2003 a les 20:45
Dijous 12 de juny de 2003 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
DOLLS (2002), el darrer treball de Takeshi Kitano, busca allunyar-se un cop més de la violència que l'ha fet famós, igual que en el seu penúltim film EL VIAJE DE KIKUJIRO (1999), opta per un to líric i assossegat que l'apropa al classicisme del seu pais, representat per Ozu, Mizoguchi o Kurosawa. A DOLLS es poden trobar referències visuals de tots ells, especialment del últim Kurosawa, el de LOS SUEÑOS (1990). Kitano s'ha decantat definitivament per la introspecció i el silenci en aquest homenatge a la millor tradició de les històries d'amor fou.
La trama mescla tres històries sobre amors infinits i impossibles (per portar aquests la càrrega de les errades del passat), inspirat per això en les titelles del teatre bunkaru, les quals obren i tanquen el film. A la història central, un home abandona la seva núvia per casar-se amb la filla del seu cap, però quan aquella queda en estat vegetatiu després d'un intent de suïcidi, ho deixarà tot per anar-se'n a vagar pel mon units per una corda (mena de delicat cordó umbilical) a la recerca del seu perdó ui del que ambdós perderen.
A la segona, un vell cap yakuza, referència a l'anterior cinema de Kitano, malalt i sol, es retroba amb la dona que deixà any endarrera al banc d'un parc, la qual des de llavors espera setmana rera setmana el seu retorn. A l'última, una cantant pop que ha gaudit de l'èxit, però que després d'un accident de trànsit viu retirada del món, veurà com el més gran dels seus fans no l'ha oblidada i és disposat a arribar on sigui per demostrar-li el seu afecta i la seva comprensió.
Amb aquestes tres històries de cadència narrativa hipnòtica i delicada, Kitano construeix la seva millor obra, la més valenta i a contracorrent. Amb un preciós acabat formal, una fotografia i un disseny de producció força acurats els quals ajuden a penetrar en la màgica atmosfera de conte que el film té, ens trobem davant d'una pel·lícula a estones difícil, a estones fascinant la qual bé compensa un esforç.
|
|
