|
| ENSEMBLE WIEN-BERLIN |
Dilluns 9 d'agost de 2004 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
|
|
| PRESENTACIÓ |
ENSEMBLE WIEN-BERLIN
 Norbert Täubl, clarinet
Milan Turkovic, fagot
Wolfgang Schulz, flauta
Stefan Dohr, trompa
Hansjörg Schellenberger, oboè
L'Ensemble Wien-Berlin es va fundar el 1983 com un quintet de vent format per cinc solistes de les filharmòniques de Viena i Berlín. Des de la seva fundació el quintet ha col·laborat sovint amb grans pianistes com James Levine, Alexander Lonquich, Stefan Viadar, Elisabeth Leonskaja i Elena Bashkirova, així com amb prestigiosos violinistes i cel·listes.
L'any 1999 van canviar dos dels seus membres, entrant en el quintet el trompa i clarinet concertinos de les Filharmòniques de Viena i Berlín respectivament. D'ençà, en el seu repertori s'ha donat gran importància a la música del segle XX. La nova formació de l'Ensemble Wien-Berlin va tenir un gran èxit al Festival de Salzburg amb el pianista Maurizio Pollini, col·laborant en altres concerts per Europa, Japó i Carnegie Hall de Nova York.
Per celebrar el seu XX aniversari van participar als festivals de Lucerna, Salzburg, Viena i el Festival Bonn Beethoven. Van celebrar gires per Estats Units i Europa i el mateix any foren l'Ensemble en residència a Zürich. També el Festival de Lucerna va encarregar una obra al compositor Wolfgang Rihm dedicada a l'Ensemble, que fou estrenada mundialment el setembre de 2003.
Han gravat per Deutsche Grammophon les Cançons de Bilitis de Debussy, amb Catherine Denevue. Tenen enregistrats més de 20 CDs amb Sony, Deutsche Grammophon i un vídeo per Unitel, amb el pianista James Levine.
Entre els seus propers compromisos destaquen gires per Alemanya, Itàlia, Àsia i Estats Units. El 2006, pel 250 Aniversari Mozart, participaran com solistes interpretant tots els concerts de vent de Mozart a les principals sales de concerts del món.
Wolfgang Schulz - Flauta concertino de la Filharmònica de Viena. Professor de la Universitat de Viena.
Hansjörg Schellenberger - Oboè concertino de la Filharmònica de Berlín des del 2001. Fundador i director del Haydn-Ensemble Berlín.
Norbert Täubl - Clarinet concertino de la Filharmònica de Viena, solista del Vienna Chamber Ensemble i de l'Octet de vent de Viena.
Milan Turkovic – Reconegut mundialment com solista i director. Membre del Concentus Musicus Wien. Professor de la Universitat de Viena.
Stefan Dohr - Trompa concertino de la Filharmònica de Berlín. Reconegut internacionalment com solista i músic de cambra. Professor a Berlín de l'Acadèmia Herbert von Karajan.
|
|
| PROGRAMA |
| primera part |
 | VARIACIONS en SI bemoll major per quintet de vent
Sobre "El barbero de Sevilla" |
Giulio BRICCIALDI
(1818-1881)
|
| SERENATA en DO menor KV 406
Allegro
Andante
Menuetto in canone
Allegro |
Wolfgang Amadeus MOZART
(1756-1791)
|
| segona part |
| ADAGIO i ALLEGRO KV 594 "Per a orgue mecànic"
|
Wolfgang Amadeus MOZART
(1756-1791)
|
| QUINTET Op. 4 en Mi bemoll major
Allegro con brio - andante
Menuetto piú allegretto
Finale - presto |
Ludwig Van BEETHOVEN
(1770-1827)
|
|
|
| CRÒNICA |
 La unió exemplar de sonoritat i la perfecció tímbrica en els cinc instruments de vent donaren un nou color al setè concert del Festival d'enguany.
El Claustre del Seminari quedà petit, el passat dilluns, per veure i escoltar en directe la prestigiosa formació Ensemble Wien-Berlin. Un quintet de vent fundat el 1983, format per cinc solistes de les filharmòniques de Viena i Berlín: Wolfgang Schulz, flauta; el més agut dels instruments en qüestió, dolç com pocs i essencial en les línies melòdiques del quintet. Hansjörg Schellenberger, oboè; el més tímbric de tots els instruments, acompanyant inseparable de les melodies de la flauta i no exclòs de protagonisme en el discurs melòdic. Norbert Täubl, clarinet; amic de tothom, és un instrument polifuncional, ajuda en les tasques melòdiques i pren especial importància en la recerca d'equilibri sonor entre aguts i greus, ferm recolzament del fagot i la trompa. Milan Turkovic, fagot; instrument bàsic en el quintet ja que és el baix de la formació, el germà gros de l'oboè dóna cos i pes a tot el conjunt. Stefan Dohr, trompa; és l'únic instrument de metall que forma part del quintet i té la difícil tasca d'assemblar-se a un instrument de vent-fusta, bàsicament harmònic, és un pilar indispensable per a la cohesió de la formació.
Un concert únic i irrepetible que no va deixar a ningú indiferent. El programa, imbuït en el classicisme més "descarat" amb obres de Briccialdi, Mozart i Beethoven, va fer content a tothom, com ja es podia esperar.
Les Variacions en Si Major per a quintet de vent sobre "El Barbero de Sevilla", de Briccialdi, obria el concert. Una peça relativament curta, però que deixà mostres evidents de virtuosisme en cadascun dels cinc instrumentistes. Una obra atrevida per iniciar un concert, molt divertida i de difícil execució tècnica, plena d'alts i baixos en les tessitures dels cinc instruments, mostrà la sobrada tècnica individual de que gaudeix la formació.
La Serenata en Do menor KV406 seguia l'actuació. El caràcter melancòlic de la modalitat menor, contradeia l'obra de Briccialdi. De sobte, un nou tractament dels instruments canviava la tímbrica del grup, una sonoritat absolutament mozartiana s'apoderava de l'auditori. L'Allegro, obria un camí ple de diàleg entre la flauta i l'oboè, deixant en segon terme els demés instruments. La bellíssima interpretació de l'Andante, deixà un dels moments més "dolces" de la nit. El menuetto, recollia gran part de l'essència de l'obra. Una introducció en menor, portava al desenvolupament en modalitat major en forma de cànon, un joc entretingut entre els cinc instruments que resol de nou al tema introductori. Finalment l'Allegro, acabava aquesta primera part. Una precisió extrema en els atacs, difícil d'aconseguir en els instruments de vent i un color ben curat i ben amable en el conjunt global, posaven en evidència, la qualitat tècnica i la musicalitat interpretativa d'aquesta fantàstica formació.
També de Mozart, la primera obra de la segona part, Adagio i Allegro KV594 "Per a orgue mecànic", mostrava, com a obra més madura, diferències clares en comparació a la serenata. Coneixedor expert ja dels instruments, Mozart, intensifica la dificultat a totes les veus de la formació. Tots actuen per igual, imitant els dibuixos musicals. L'aire fugat en que el compositor desenvolupa l'Allegro, dificulta una execució nítida i un fraseig entenedor, i per això, possiblement resultà la més planera de les interpretacions.
 Per acabar el programa el Quintet Op. 4 en Mi bemoll Major de Beethoven, acomiadava l'actuació. Una obra jove, en la que Beethoven cerca i prova amb el quintet. L'Allegro con brio, comença amb un tema reconeixible al llarg del moviment. Un trinat que passeja per cadascun dels instruments i que dificulta l'execució, sobretot a la trompa i al fagot, donava pas al Menuetto i a les variacions molt ben aconseguides del Trio I i II. El Finale evidenciava l'aire Beethovenià amb un tema de tres corxeres, semblant al de la cinquena simfonia, demanava una precisió en el picat molt exacta però aconseguida sobradament pels intèrprets. El Presto, comandat pel clarinet, un seguit d'escales que anaven i venien, un joc de colors entre els cinc instruments a una velocitat de vertigen posaven punt i final a una gran vetllada. Una lliçó magistral de com s'ha d'entendre la música de cambra, en aquesta ocasió, escrita en lletres majúscules.
L'Ensemble Wien-Berlin es va fer pregar pel bis, però va valer la pena... després d'una hora i mitja, varen rompre amb la dinàmica classicista i s'endinsaven en la modernitat contemporània de les "tres peces breus" (interpretaren la primera "Allegro spiritoso") que va escriure el compositor francès Jacques Ibert (1890-1962), al 1930. Una obra amb més colors harmònics i diferent utilització, des del punt de vista compositiu, dels instruments, cercant noves sonoritats i donant, en definitiva, una visió molt diferent del que ens havien mostrat amb Mozart i Beethoven.
Possiblement el concert estrella del festival d'enguany, com a mínim, des del punt de vista cambrístic, és clar.
Joan Mesquida / Marta Rodríguez
|
|
