JOAN PONS, baríton; Orquestra Simfònica CIUDAD DE OVIEDO; KAMAL KHAN, director
Dissabte 21 d'agost de 2004 a les 22:00
Pavelló Municipal d'Esports (Camí de Maó)
Presentació
JOAN PONS, baríton
Reconegut mundialment com un dels principals barítons dramàtics de l'actualitat, Joan Pons va néixer a Ciutadella de Menorca i es va començar a donar a conèixer internacionalment l'any 1980, després d'obrir la temporada del Teatre de la Scala de Milan amb el Falstaff de Verdi, una producció de Giorgio Strehler dirigida musicalment per Lorin Maazel. Des de llavors ha cantat en aquest prestigiós escenari italià en els papers de Tonio (I Pagliacci), Scarpia (Tosca), Giorgio Germont (La Traviata), Jack Rance (La fanciulla del West), Enrico (Lucia di Lammermoor), etc.
Ha cantat amb regularitat en els millors teatres del món, entre els que destaquen l'Òpera de Viena, Covent Garden de Londres, Òpera de París, Òperes Estatals de Baviera, Hamburg, Munich i Zürich, Òperes de Roma i Florència, Comunale de Bolònia, La Fenice de Venècia, Gran Teatre del Liceu, Teatre de la Sarsuela i Teatre Real de Madrid, Òperes de Chicago, Dallas, Washington, San Diego i San Francisco, Teatre Colón de Buenos Aires, Òpera de Caracas, La Maestranza de Sevilla, Arena de Verona, Termes de Caracalla, Òperes de Bilbao i Las Palmas, Òpera de Tokio, etc. Ha estat sota la batuta de directors de tan prestigi com Riccardo Muti, Giuseppe Sinopoli, Giannandrea Gavazzeni, Georges Prêtre, etc.
És especialment important la seva relació amb el Metropolitan Opera House de Nova York, on, d'ençà el seu debut en 1983 amb el Conde de Luna de Il Trovatore, ha interpretat Rigoletto, Un ballo in Maschera, La Traviata, I Pagliacci, Madame Butterfly, Lucia di Lammermoor, Aida, Andrea Chénier i Nabucco, en la majoria d'ocasions dirigit per James Levine.
Cal destacar la seva participació en esdeveniments tan importants com la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, la gala en honor de Richard Tucker en el Lincoln Center de Nova York la temporada 1992-1993, o la celebració del centenari de l'estrena de Tosca a l'Òpera de Roma amb Luciano Pavarotti i Inés Salazar, dirigit per Plácido Domingo. El 2001, amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Giuseppe Verdi, va cantar la major part dels personatges de baríton del seu repertori, inclòs Simón Boccanegra.
La seva extensa discografia en Decca, Sony, BMG, Deutsche Grammophon o Philips, recull la majoria d'òperes interpretades en escena com, a més de les ja esmentades anteriorment, L'Elisir d'amore, Aroldo, La forza del destino, Cavalleria Rusticana, El gato montés, Sly, Herodiade i les sarsueles Luisa Fernanda i La tabernera del puerto, i l'òpera espanyola Marina.
L'any 2002 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB).
ORQUESTRA SIMFÒNICA CIUDAD DE OVIEDO
L'Orquestra Simfònica Ciudad de Oviedo (OSCO) és una de les més joves formacions simfòniques espanyoles. Fou creada per iniciativa de l'Ajuntament d'Oviedo i es va presentar el febrer de 1999 amb un concert al Teatre Campoamor de la capital asturiana. Es va crear per cobrir el gran nombre d'activitats que es duen a terme a Oviedo, una ciutat de reconeguda sensibilitat musical i lírica. En el seus inicis l'OSCO va comptar amb la presència dels membres de la coneguda orquestra «Virtuosi de Moscou» i la seva plantilla s'ha anat ampliant fins la formació actual.
És el conjunt titular i responsable del Festival de Teatre Líric Espanyol que es duu a terme al Teatre Campoamor, de gran prestigi a nivell nacional. També col·labora en varis títols de la programació del Festival d'Òpera organitzat per l'Associació Asturiana d'Amics de l'Òpera. D'ençà la seva creació ha gravat Giselle en col·laboració amb el Ballet de la Comunitat de Madrid, que dirigeix Víctor Ullate; ha realitzat la banda sonora per la pel·lícula El caballero Don Quijote de Gutiérrez Aragón, composada per José Nieto. També ha enregistrat diferents discs en camps molt diversos que van des d'un de cobla amb Joaquín Pixán, altre amb música de Piazzola amb el compositor Rodolfo Mederos i un altre amb obres de Tomás Marco, el setembre de 2003.
L'Orquestra ha participat sovint en representacions d'òpera, concerts i sarsueles a altres comunitats autònomes. També realitza una important funció didàctica a través de concerts matinals per a escolars durant tot el curs lectiu. Des de la temporada 2002-2003 participa plenament en el Cicle de Concerts de l'Auditori i a les Jornades de Piano organitzats per l'Ajuntament d'Oviedo, acompanyant solistes i directors de gran prestigi internacional.
Entre els directors amb els que ha col·laborat l'OSCO destaquen José Gómez, que fou el seu primer titular, Gregorio Gutiérrez, Max Bragado, Alberto Zedda, Roberto Tolomelli, Elena Herrera, Ernesto Duchesne, Luis Remartínez, Gabriele Bellini, Miguel Roa, Marco Armiliato, Dmitry Sitkovetsky, entre molts altres. Actualment, el seu director titular és Friedrich Haider.
L'Orquestra ha col·laborat o té previst fer-ho amb importants solistes com Arkadi Futer, Montserrat Caballé, Piotr Palezny, June Anderson, Ana Nebot, David Menéndez, Carmen Yepes, Ginesa Ortega, Boris Belkin, Nicolai Demidenko, Bella Davidovich, Kirill Gerstein, etc.
KAMAL KHAN, director
Nascut a Washington DC, Kamal Khan és director associat de l'Òpera de Palm Beach a EEUU, on també treballa com a director del cor i director artístic de l'Estudi per a cantants joves. De 1988 a 1998 fou assistent del director James Levine del Metropolitan Opera de Nova York, on treballà com a director i preparador musical, col·laborant amb molts dels directors i cantants lírics més importants de l'actualitat. És professor d'interpretació vocal i musical del Manhattan School of Music de Nova York i ha estat membre de la càtedra de l'Institut Internacional d'Arts Vocals d'Israel, del Centre Europeu d'Arts Vocals de Bèlgica, del Curs Internacional de Cant de les Illes Balears i del Col·legi de Música de Chautauqua del Estat de Nova York. També ha treballat amb l'Òpera de St. Louis i en els festivals de Ravinia i Glimmerglass a EEUU.
Kamal Khan ha rebut premis i beques de la Fundació Nacional de les Arts, l'Associació Nacional de Mestres de Música i l'Orquestra Simfònica Nacional de Washington als EEUU i ha realitzat enregistraments amb l'Academy of St. Martin in the Fields, la Simfònica de Shanghai i la Filharmònica de Sao Paulo.
Ha dirigit a les millors sales i teatres del món: Metropolitan Opera de Nova York, Òperes de Dallas, Puerto Rico, Ciutat del Cabo, Baltimore i Providence, Colón de Buenos Aires i de Bogotá, etc. A Espanya ha dirigit a La Corunya, Tenerife, Menorca, Palma, Santander, València, Pamplona i Mérida. Entre les òperes que ha dirigit destaquen Don Giovanni, La Flauta Màgica, Falstaff, Tosca, Lucia di Lammermoor, Cavalleria Rusticana, I Pagliacci, Rigoletto, Carmen, Il Trovatore, La Traviata, Andrea Chénier, L'Elisir d'amore, Ballo in maschera, etc. En concert ha dirigit a la Simfònica de Jerusalem, les Filharmòniques de Beijing, de Shanghai, de Sao Paulo, Ciutat del Cabo i de les Illes Balears, i la Simfònica de RTVE.
Ha col·laborat en recitals amb nombrosos cantants a les millors sales d'EEUU, Europa i Japó.
Programa
| primera part | |
| OBERTURA de l'òpera NABUCCO |
Giuseppe VERDI (1813-1901) |
| DI PROVENZA IL MARE, IL SUOL de l'òpera LA TRAVIATA (Giorgio Germont) |
|
| ERI TU de l'opera UN BALLO IN MASCHERA (Renato) |
|
| MÚSICA DE BALLET de l'òpera MACBETH |
|
| CREDO IN UN DIO CRUDEL de l'òpera OTELLO (Iago) |
|
| segona part | |
| OBERTURA de l'òpera LA FORZA DELL DESTINO |
Giuseppe VERDI (1813-1901) |
| PER ME GIUNTO È IL DI SUPREMO de l'òpera DON CARLO (Marquès de Posa) |
|
| O CARLO, ASCOLTA de l'òpera DON CARLO (Marquès de Posa) |
|
| PRELUDI del tercer acte de l'òpera LA TRAVIATA |
|
| L'ONORE! de l'òpera FALSTAFF (Falstaff) |
|
| CORTIGIANI, VIL RAZZA DANNATA de l'opera RIGOLETTO (Rigoletto) |
|
Preu de les entrades
| Públic | Socis | |
| Cadira pista | 40 € | 25 € |
| Graderia | 30 € | 25 € |
Crònica
Nit d'homenatge a Joan Pons
Ciutadella va rebre, el passat dissabte, a Joan Pons amb una ovació de gala! El baríton fou homenatjat amb forts i sentits aplaudiments que agraïen la presència del cantant ciutadellenc, després de vuit anys, i que servien com a reconeixement a una llarga carrera a dalt dels millors escenaris i com a reconeixement, com no, a la seva memorable veu.
La Gran Gala Verdi va tenir lloc el passat dissabte al Pavelló Municipal d'Esports a les 22:00h. Unes 1.200 persones, aproximadament, omplien l'improvisat auditori. L'organització a càrrec de Joventuts Musicals de Ciutadella va ser impecable. Tot estava a punt. Es respirava un ambient d'eufòria, la gent acudia amb ganes de tornar a sentir la prodigiosa veu del nostre gran baríton. I no va decebre a ningú!!
L'orquestra simfònica Ciudad de Oviedo, elegida per a l'ocasió, va estar a l'alçada del concert. Dirigida sota la batuta precisa i minuciosa de Kamal Khan, els joves músics donaren color i sòlid coixí harmònic a les àries i brillà amb llum pròpia als fragments d'orquestra sola. Fou així, amb l'obertura de l'òpera Nabucco, amb que s'inicià la gala. Un fragment, relativament curt, que encetava el que esdevindria amb una gala que segurament passarà a la història! La bellesa de la melodia de Nabucco, reconeixible per a tothom, provocava els primers aplaudiments de la nit.
A continuació arribà el moment més esperat de la vetllada: Joan Pons pujava a l'escenari... l'ovació va ser memorable! Les 1.200 persones convidaven a Joan Pons a sentir-se recolzat, acompanyat; li demostraren que allò era casa seva, que Ciutadella l'aprecia i valora la seva trajectòria professional i la humilitat de la seva persona. Emocionat per aquest calorós aplaudiment, Pons va entonar la primera ària: «Di provenza il mare, il suol» de l'òpera La Traviata, tot i que va tenir certs problemes per situar-se a l'escenari, i combatre lògicament contra els nervis de cantar a casa (l'emoció no el deixà cantar còmodament aquesta ària) Joan Pons va saber transmetre finor i elegància a la seva veu. «Eri tu» de l'òpera Un ballo in maschera, continuava amb el programa. Ara sí! La veu avellutada del baríton entrà per tots els racons del pavelló! L'ària de Renato fou cantada amb força delicadesa al mateix temps. Era, de nou, el torn de l'orquestra, que interpretà una pàgina de l'òpera de Macbeth, la Música de ballet. L'orquestra mostrà bona sonoritat i dinamisme, ben conduïts pel director Kamal Khan, la gràcia musical d'aquesta obra divertí al públic. Finalment i com a ària destacada de la primera part, el Credo in un Dio cruel de l'òpera Otello s'endugué la primera gran ovació. La veu de Pons arribava segura, fresca al públic. Una interpretació magistral que deixava molt bon gust de boca per a l'inici de la segona part.
Després de vint minuts, la Gran Gala Verdi continuava a Ciutadella. L'obertura de l'òpera La forza dell destino es guanyà el reconeixement del públic cap a l'orquestra d'Oviedo; «Per Me Giunto» i «O Carlo, ascolta» de l'òpera Don Carlo varen ser les àries escollides per que Pons seguís delectant als seus paisans de la tècnica vocal i interpretativa que posseeix. El Preludi del tercer acte de l'òpera La Traviata donà la nota càlida i intimista a la nit. Una bellíssima interpretació d'aquesta pàgina donà pas al tros final de la gala. Joan Pons tornà a l'escenari per a finalitzar l'espectacle i ho va fer amb dues de les seves àries per excel·lència. «L'Onore» de Falstaff, aquí vàrem veure un Joan Pons donat al paper del personatge que realitza a l'òpera, Falstaff, carregat de matisos, de canvis de veu, de colors variats i fent us del falset per donar vida a aquest entranyable personatge, Pons rebé forts i llargs aplaudiments! I Rigoletto posava el punt i final a aquesta Gran Gala Verdi. «Cortigiani, vil razza dannata», una ària forta al principi, mantenia la tensió de tot el públic! I el final, reclam de pietat, la veu de Pons prengué un color emocional difícil d'explicar, la força amb la que va acabar aquesta ària es convertí amb un... «gràcies a tots per acollir-me així», un final apoteòsic que en el que després d'intensos aplaudiments i sonors «bravos» el baríton regalà tres bisos. El segon «Escolta es vent» per orquestra i baríton i arranjament de Ros Marbà, convertí el pavelló amb un únic clamor: «Joan, t'estimem!». La dosi d'emoció que el cantant posà a aquest peça menorquina feu emocionar a la majoria d'assistents. Una manera única d'acomiadar aquesta fantàstica gala!
En definitiva, una nit màgica on la comunió d'artista i públic va ser total, un regal pels sentits i per l'esperit.
Joan Mesquida / Marta Rodríguez