EN LA CIUDAD (2003) mostra un grup de personatges la majoria dels quals són al voltant de la trentena i passen per diferents situacions emocionals. Les seves trajectòries s'entrecreuen mitjançant un muntatge que aconsegueix encaixar totes les peces sense perdre la visió de conjunt ni els matisos individuals. Des d'aquesta doble perspectiva, més propera a HOTEL ROOM (1998) que no de KRÁMPACK (2000), el tercer llargmetratge de Cesc Gay aconsegueix un miracle que no és a l'abast de qualsevol cineasta: captar els estats d'ànim que s'amaguen rera de les accions estrictament físiques i sentir aquells pensaments que no necessiten ser expressats amb diàlegs.

Gràcies a aquestes qualitats, EN LA CIUDAD (2003) es converteix en un retrat de la mentida i la hipocresia que cada personatge interpreta al seu aire. La infidelitat, la fantasia o la recerca de la identitat són algunes de les variacions amb les quals la pel·lícula composa una partitura especialment harmoniosa. Basat en un guió original, el film de Cesc Gay demostra una maduresa que es tradueix en uns enquadraments perfectament ajustats a les emocions dels personatges, uns diàlegs sempre versemblants i un magnífic aprofitament dels actors.

Molts d'ells ja havien donat proves del seu talent, però EN LA CIUDAD (2003) és un d'aquells regals que tot actor espera trobar-se algun dia. Resulta difícil fer distincions entre els protagonistes, però seria injust no reconèixer que Mónica López interpreta el paper de la seva vida, i que Gay aconsegueix mantenir a to dos actors tan donats a l'excés com Jordi Sánchez o Eduard Fernández. Si el conjunt de la pel·lícula és excel·lent, l'escena del restaurant en la qual el marit ofès recrimina la trobada de la seva dona amb el seu amant és digna de ser aplaudida en cada projecció.