
![]() | País: | Regne Unit (2002) |
| Durada: | 88 minuts | |
| Direcció: | Michael Winterbottom | |
| Guió: | Tony Grisoni | |
| Música: | Dario Marianelli | |
| Fotografia: | Marcel Zyskind | |
| Intèrprets: | Jamal Udin Torabi, Enayatullah, Imran Paracha, Hiddayatullah, Jamau, Wakeel Khan, Lal Zarin, etc. | |
| Projeccions: | Dimecres 21 de gener de 2004 a les 20:45 Dijous 22 de gener de 2004 a les 20:45 Teatre Municipal d’Es Born |
El Pakistan, Iran i Turquia constitueixen peatges en l'anomenada Ruta de la Seda. Per aquest tres mateixos i conflictius països han de viatjar el dos protagonistes de IN THIS WORLD (2002), Jamal Udin Torabi i Enayatullah. Però ni el seu carregament consisteix en valuosos baguls plens de seda ni la seva meta és arribar a Occident per fer-se ric amb la seva venda. El punt final del recorregut és Londres i fins allà viatgen els dos joves afganesos a la recerca d'una nova oportunitat per ocupar un lloc, per ínfim que sigui, en el món, en aquest món, com proclama el títol del film.
Michael Winterbottom aconseguí l'Ós d'Or en l'últim festival de Berlín per aquest treball a cavall entre la ficció i el documental. Ningú no pot negar-li al cineasta britànic una considerable ductilitat a l'hora de buscar temes i enfocar-los amb estils sempre oposats. El que a vegades podria considerar-se com una falta d'estil propi (una concepció artesana del treball de direcció cinematogràfica marcada per les directrius de producció) és en Winterbottom una assumida identificació plena amb el que és contat. El signant de WONDERLAND (1999) sacrifica gestos propis, senyes d'identitat fàcilment detectables i repeticions estilístiques i/o temàtiques en funció de cada argument que li ve de gust filmar. El seu cinema reposa en l'eclecticisme, per suposat, però també en la recerca de la posada en escena més adient per cada una de les històries que decideix portar a la gran pantalla.
A IN THIS WORLD (2002) hi ha una fricció entre el documental pur i la reinvenció del realisme, propera a vegades a l'esperit que nia en bona part del cinema iranià, encara que amb un plantejament visual menys temperat, i resulta ser la pel·lícula del director més allunyada de les altres per ell dirigides. Rodada en format ample, càmera en mà, llum en penombra i amb actors no professionals que s'interpreten a ells mateixos, el film documenta sintèticament la situació inicial en què viuen els refugiats afganesos de Pesawar, els preparatius de dos d'ells per fer un llarg viatge i les diferents peripècies que viuran fins intentar arribar a Londres.