|
| BIENVENIDOS A BELLEVILLE |
 | Títol original: | Les triplettes de Belleville |
| Pais: | França, Bèlgica, Canadà (2003) |
| Durada: | 78 minuts |
| Director: | Sylvain Chomet |
| Guió: | Sylvain Chomet |
| Música: | Benoît Charest, Mathieu Chedid |
| Fotografia: | - |
| Intèrprets: | (veus originals) Michèle Caucheteux, Jean-Claude Donda, Michel Robin, Monica Viegas, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 25 de febrer de 2004 a les 20:45
|
|
|
| RESSENYA |
Dibuixant i cineasta de formació polièdrica, capaç d'assimilar de forma profitosa influències tan heterogènies com les de Buster Keaton i Jacques Tati, Paul Diessen i Jan Svankmajer, Terry Gilliam i Federico Fellini, el director francès Sylvain Chomet recicla tots els materials que són a la base del seu aprenentatge dins la sofisticada proposta narrativa que constitueix BIENVENIDOS A BELLEVILLE (2004), el títol original de la qual (Les triplettes de Belleville) ofereix una clau de lectura decisiva per endinsar-se pels seus viaranys, que, dit sigui d'entrada, són molt lluny de ser innocents.
La funció comença, a ritme trepidant, amb una actuació musical del trio de cantants citats al títol, tres alegres i vitalistes estrelles de music-hall, la perfomance de la qual es veu acompanyada per les de prestigiosos convidats al show: Charles Trenet, Django Reinhardt, Fred Astaire i fins i tot la mateixa Josephine Baker, però la imatge és en blanc i negre i ensenya les retxes pròpies del cel·luloide vell. Som als anys trenta i l'estil visual dels dibuixos recupera, de forma tan coherent com deliberada, els trets propis de Betty Boop i dels estudis Max Fleischer. Un tràveling de retrocés descobreix llavors aquestes imatges com les d'un programa televisiu contemplat i gaudit amb gran plaer, com si fos una cerimònia repetida i quotidiana, per una entranyable velleta (Madame Souza) i pel seu nét Champion, un noi tímid, solitari i escarransit de secret món interior.
Som a la França dels anys seixanta, la mateixa en la qual va néixer el cineasta (1963), per la qual cosa Chomet aprofita per convocar els ressons de la seva infància, començant per tota la mítica del Tour, la carrera ciclista per a la qual Madame Souza prepara de forma tan impecable com obstinada el seu nét fins convertir-lo en un atleta de musculatura hiperatrofiada, però de forces limitades, punt de partida per a la enfollida peripècia que narra la pel·lícula.
El film té un discurs subjacent encarnat en unes imatges que tan prest evoquen els ambients de DELICATESSEN (1991) com els personatges de John Cleese, els ressons de Tati i les influències de BRAZIL (1985), les referències fellinianes i la impassibilitat de Buster Keaton. L'animació en dues dimensions (per als moviments dels personatges) interactua amb el de tres dimensions (cotxes, bicicletes, vaixells, la mar, les màquines, etc.) i les imatges valen per sí mateixes (Chomet renuncia als diàlegs) fins a difuminar quasi per complet la frontera entre la vida i la representació, objectiu major d'una original proposta d'animació per adults, que no renuncia, per açò mateix, a subministrar les dosis imprescindibles d'humor i de caricatura, de complicitats i de disfressada tendresa en el retrat dels personatges.
|
|
