|
| LA FLOR DEL MAL |
 | Títol original: | La fleur du mal |
| Pais: | França (2003) |
| Durada: | 104 minuts |
| Director: | Claude Chabrol |
| Guió: | Claude Chabrol, Caroline Eliacheff |
| Música: | Matthieu Chabrol |
| Fotografia: | Eduardo Serra |
| Intèrprets: | Benoît Magimel, Nathalie Baye, Mélanie Doutey, Suzanne Flon, Bernard Le Coq, Thomas Chabrol, Henri Attal, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 3 de març de 2004 a les 20:45
Dijous 4 de març de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Des de fa bastants anys, el cinema de Claude Chabrol és com una prestigiosa denominació d'origen vinícola: cada temporada ens arriba una nova collita en forma de film, aconsegueix més o menys graus qualitatius en funció del seu gust i aroma, però sempre dins un grau de fiabilitat que mai no ens decep. Enguany el títol a degustar és LA FLOR DEL MAL (2003), presentada al darrer Festival de Berlín. Es tracta d'un film interessant i per damunt de tot absolutament fidel a l'estil Chabrol, aquest estil que sosté una autoria menys evident i cridanera però no menys existent que la d'altres companys d'aquella excelsa generació formada pels Godard, Truffaut, Rivette, etc.
Retrobem, idò, a LA FLOR DEL MAL molts dels elements que han configurat al llarg de quatre dècades l'univers Chabrolià; un medi social i un medi moral. Per descomptat el medi social torna a ser el favorit de les seves històries: la burgesia francesa, preferentment la provinciana, capaç de congeniar la seva dedicació als negocis (el pare) i a la política (la mare), de modernitzar-se (el fill, estudiant als EEUU) i de mantenir unes exquisides formes de convivència, de respectar les delícies d'una bona taula i d'una innata elegància en el vestir i el comportar-se. Però més enllà del seu indubtable valor etnogràfic, per no dir entomològic, les descripcions burgeses de Chabrol no són en sí mateixes l'objectiu de la seva tasca; aquestes li permeten inscriure amb malsana precisió les històries sobre la falta i la culpa, sobre les passions i aberracions que constitueixen moltes vegades el fons sobre el qual s'edifica l'educació i la moralitat d'aquesta classe. És a dir, sobre el vessant obscur del mode de ser burgès. No es dedica Chabrol tant al desvetllament dels mecanismes econòmics que han sostingut el poder d'aquesta classe social, encara que mai no es deixen de fer pressents en els seus films, com en els condicionaments psicològics i morals que els expressen i justifiquen. I en aquest sentit, LA FLOR DEL MAL és un film modèlic.
A diferència d'altres directors inhàbils, Chabrol domina el format del trhiller. Lluny de ser-ne presoner, Chabrol el domina i adapta als seus interessos, a la llisor d'una posada en escena quasi invisible (llevat del llarg pla inicial del film), i al treball d'un intèrprets que semblen haver nascut amb el personatge a qui encarnen. Tot plegat traspua tanta credibilitat com artifici derivat d'un relat que mai no pretén ser mirall de la vida però que en la seva artificialitat ens desvetlla i ens revela el rerafons de la societat burgesa. No és LA FLOR DEL MAL una obra mestra, ni pretenia ser-ho, però sí una pel·lícula digna d'un cineasta molt més lliure i profund del que aspiren a ser tants d'altres.
|
|
