| Inici |
| Festival Música d'Estiu |
| Dilluns de Música |
| Música amb Imatges |
| CineClub |
| Socis |
| Enllaços |
| Sobre nosaltres |
AMB EL SUPORT DE    
|
| SWIMMING POOL (LA PISCINA) | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| RESSENYA | |||||||||||||||||||
|
El pretext argumental de la nova pel·lícula de François Ozon és estudiadament elemental i senzill: una novel·lista anglesa ja madura, escriptora de novel·les policíaques, accepta la invitació del seu editor per retirar-se a una luxosa vil·la francesa on descansar i aïllar-se per tal de superar la crisi creativa i personal en què es troba atrapada. Un cop allà, la inesperada aparició de la filla de l'editor, el misteriós comportament de la noia i la intromissió d'un suposat crim alteren l'existència de l'escriptora i malbaraten la tranquil·litat buscada per la protagonista. Ozon rescata de la precedent 8 MUJERES (2002) el gust per la intriga criminal pròpia de la novel·la convencional de misteri: un gènere que sens dubte l'atreu i sota l'aparença del qual construeix el que acabarà desvetllant-se com una ambigua i juganera sessió de índole metarreflexiva, com un lúdic mecanisme narratiu que juga a plaer amb l'espectador i que sols descobreix les seves cartes al final de la funció. La proposta té dues parts clarament diferenciades. La primera és dedicada a la presentació del personatge i al retrat de la cruïlla personal en la qual aquest es troba. Sarah Morton (una esplèndida Charlotte Rampling, camí de convertir-se en l'actriu-fetitxe d'un director que torna aquí als contorns intimistes de BAJO LA ARENA (2000) es sent incapaç de seguir escrivint el que s'espera d'ella. Sota la seva crisi emocional s'endevina una insatisfacció vital i sentimental. Sota el seu impasse creatiu guaita la necessitat de treure del seu interior els dimonis llargament reprimits. L'exposició és una lliçó de pols narratiu, de precisió en les pautes del guió, de dosificació en la caracterització psicològica, de concisió expressiva i de capacitat de síntesi per insinuar sense fer res explícit. És ben bé una classe magistral per a guionistes i directors, una demostració de bon contar, de domini de la imatge i de control del relat. Aquest segment es perllonga amb l'arribada de Sarah i amb els primers passos que dóna per allà: la veiem explorar el lloc, establir-se i agafar possessió de l'entorn. Establertes les premisses, la segona part del film comença amb l'arribada de Julie (Ludivine Sagnier) i amb el desconcert que la conducta d'aquesta provoca en l'escriptora. Aquí, podria dir-se, comença la vertadera pel·lícula: un relat que funciona tant com història real com a fugida imaginària de la ficció escrita per la novel·lista, tant com trama criminal de components tradicionals (model whodonit) com a possible desplegament narratiu d'una invenció literària de la protagonista. Indagació en les angoixes emocionals i sexuals d'una escriptora en crisi o saborós i lúdic exercici metaficcional, Swimming Pool fa palès que la prolífica activitat creativa d'Ozon es mou com a peix en l'aigua quan els seus penetrants retrats femenins s'endinsen, amb esperit juganer, en els mecanismes articulatoris dels gèneres tradicionals. A la banda sonora trobem al Philippe Rombi, compositor que ja havia col·laborat amb Ozon amb extraordinària sensibilitat a BAJO LA ARENA (2000) i AMANTES CRIMINALES (1999). Piano, corda, guitarra y veus etèries és combinen en una partitura amb aires melancòlics i bastants tocs d'intriga. |
