|
| OSAMA |
 | Pais: | Afganistan, Japó, Irlanda (2003) |
| Durada: | 82 minuts |
| Director: | Siddiq Barmak |
| Guió: | Siddiq Barmak |
| Música: | Mohammad Reza Darvishi |
| Fotografia: | Ebrahim Ghafori |
| Intèrprets: | Marina Golbahari, Arif Herati, Zubaida Sahar, Gol Rahman Ghorbandi, Mohamad Haref Harati, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 28 d'abril de 2004 a les 20:45
Dijous 29 d'abril de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Sorprèn la presència d'Irlanda i Japó en la coproducció d'OSAMA (2003), una reconstrucció de la vida d'una família de dones a partir de l'ascensió del règim talibà a la ciutat de Kabul, la qual ha merescut l'Espiga d'Or en l'última Seminci. Exiliat al Pakistan durant el règim extremista, Siddiq Barnak, director de l'Afgani Film Organization i fundador de Buda Film Organization, reivindica amb la seva opera prima el dret de tot ésser humà a ser tingut en compte, a prendre les seves pròpies decisions, a no ser devorat pels seus semblants. Dit amb les seves pròpies paraules: "Osama és l'amarga història de la nostra vida, una època terrible... és la història dels que van perdre la seva identitat sota el nom d'Osama". En aquest cas, la d'una noia de dotze anys, l'únic mitjà de sobreviure de la qual és fer-se passar per un noi amb el risc de morir que tal decisió comporta.
Amparada per una menció especial al Festival de Cannes 2003, Osama és un d'aquells petits tresors cinematogràfics que va cobrant valor amb el pas de cada fotograma. El despullament dels seus plànols, l'autenticitat dels intèrprets no professionals, i la cruesa del relat atrapa l'espectador en una espiral que segueix les sendes de la tragèdia personal de la petita i excel·lent Marina Golbahari. En aquest camí intransitable, per desgràcia tants de cops transitat, Siddiq Barmak ha comptat amb la col·laboració del director de fotografia Ebrahim Ghafori per a donar consistència a l'itinerari. Ghafori, present en films com ara LA PIZARRA (2000) o 11'09”01 (2002) aconsegueix dotar d'emoció exacta cada enquadrament. Gràcies a la planificació senzilla i a cara descoberta del realitzador, el fotògraf atrapa la infància robada present a Osama, el silenci, la mort... a través de la poesia: la noia pintada en el vidre del mostrador, els peus descalços trontollant damunt de la bicicleta, la trena plantada en un test...
Tots aquest elements, a més de la denúncia de l'extremisme polític i religiós, de la pèrdua de la dignitat, de la impressionant utilització dels sons... composen un poema elegíac devastador i preciós alhora, uns versos esfereïdors de dones que veuen la vida a través d'un burka perquè el sistema ha deixat de tractar-les com a persones.
|
|
