|
| LAS INVASIONES BÁRBARAS |
 | Títol original: | Les invasions barbares |
| Pais: | Canadà, França (2003) |
| Durada: | 99 minuts |
| Director: | Denys Arcand |
| Guió: | Denys Arcand |
| Música: | Pierre Aviat |
| Fotografia: | Guy Dufaux |
| Intèrprets: | Rémy Girard, Stéphane Rousseau, Dorothée Berryman, Louise Portal, Dominique Michel, Yves Jacques, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 5 de maig de 2004 a les 20:45
Dijous 6 de maig de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Era l'any 1987 quan des del Quebec, un profeta anomenat Denys Arcand anuncià al món una profecia: "L'imperi americà ha començat a manifestar diferents símptomes del seu lent declivi". Els símptomes que certificaven la profecia eren curiosos. La nova societat americana ha aïllat l'individu fins al punt de convertir-lo en un ésser escassament social, els excessos de la societat de consum han generat un alt grau de materialització, la racionalitat que ha marcat el pes del pensament il·lustrat ha entrat en crisi en benefici d'un cert retorn al dionisíac fins al punt que els antics vigilants del saber, els professors d'universitat, s'estimen més parlar dels seus apetits gastronòmics o sexuals que dels problemes existencials o socials que marquen el seu món modern. La profecia s'articulà en format fílmic i es titulà EL DECLIVE DEL IMPERIO AMERICANO (1986).
L'any 2003 el crític futur anunciat per Arcand no ha fet sinó accentuar-se, fins al punt que els personatges en declivi de 1987 ara es troben en estat agònic. Denys Arcand no fa sinó reemprendre tots els personatges de l'exitosa profecia dels anys 80 per convertir-los en personatges/transmissors d'una visió pessimista del món que guarda una clara correspondència amb l'actualització dels prolegòmens que sorgiren després de la caiguda de l'imperi romà a mans d'Atila . En un moment de LAS INVASIONES BÁRBARAS (2003), el personatge malaltís de Rémy recorda als seus interlocutors que l'atemptat contra les torres bessones de l'11 de setembre de 2001 no és més que un preludi del saqueig bàrbar de la civilització moderna. El símbol sagrat de l'imperi sucumbeix sota l'impacte d'una força exterior que pretén crear el caos i la incertesa.
Malgrat tot, el principal interès de la paràbola d'Arcand sorgeix quan atorga al terme bàrbar una ambivalència. Així, els bàrbars que amenacen la civilització actual no són únicament els integristes de Bin Laden, sinó els integristes de la tecnologia i la política neocapitalista portada a l'excés. El personatge moribund de Rémy pren consciència, abans d'acomiadar-se dels seus amics i sers estimats, que alguna cosa està essent saquejada de forma permanent i no és altra que els més fermes valors de la cultura humanista. Els bàrbars del món actual, certifica Arcand, no són altres que els executius addictes al telèfon mòbil, els apòstols de les noves tecnologies que prediquen la nova religió d'Internet com a nova panacea de l'enciclopedisme i els que practiquen la ironia post-moderna com a sistema de creació de valors basats en l'artifici, l'embolcall i el culte al no res.
LAS INVASIONES BÁRBARAS pot semblar una pel·lícula simple, senzilla i potser elemental, però és una obra que té el valor de donar en la diana en un seguit de qüestions essencials per comprendre tan el món en què vivim com el món que ens espera.
|
|
