|
| TODO LO DEMÁS |
 | Títol original: | Anything Else |
| Pais: | EEUU, França, Anglaterra (2003) |
| Durada: | 108 minuts |
| Director: | Woody Allen |
| Guió: | Woody Allen |
| Música: | - |
| Fotografia: | Darius Khondji |
| Intèrprets: | Woody Allen, Jason Biggs, Fisher Stevens, Anthony Arkin, Danny DeVito, Christina Ricci, Kadee Strickland, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 26 de maig de 2004 a les 20:45
Dijous 27 de maig de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
La tercera pel·lícula de la factoria Dream Works, rera LA MALDICIÓN DEL ESCORPIÓN DE JADE (2001) i UN FINAL MADE IN HOLLYWOOD (2002), s'acull a la modalitat genèrica per la qual Woody Allen és més reconegut i reconeixible: la crisi de parella tractada en format agredolç.
Quant al format visual, tenim la sorpresa de veure Allen filmant, per segon cop, després de MANHATTAN (1979), en autèntic Panavision, sense perdre per açò ni un gram del seu proverbial, obsessiu intimisme. El format horitzontal aporta una nova concepció del pla que dóna com a resultat una més gran elaboració fílmica, lluny de l'atonalitat d'alguns dels seus treballs més recents. Allen composa plans "clàssics" de Scope, com aquells en què el protagonista masculí del relat, el jove escriptor Jerry Falk (interpretat per Jason Biggs, ídol adolescent del cinema americà gràcies a American Pie, el revers còmic del que pretén i busca Allen) i el seu hipocondríac, paranoic i fantasiós protector, el guionista David Dobel (el mateix Allen, per suposat) conversen en primer pla a l'interior d'un descapotable: Allen deixa aire, com ho feien els clàssics, de Sirk a Minelli, i se serveix de les línies horitzontals per reforçar el caràcter dels primers plans en moviment (el desplaçament del cotxe) i la profunditat de camp.
És curiós, encara que il·lustratiu, que Allen decideixi tornar a composar en Scope sense allunyar-se gens, igual que a Manhattan, d'una ciutat tan vertical com és Nova York i amb una de les històries més minimalistes que ha rodat els darrers temps, sense evocacions retro (ACORDES Y DESACUERDOS (1999), LA MALDICIÓN DEL ESCORPIÓN DE JADE (2001)) ni canviants decorats cinematogràfics (UN FINAL MADE IN HOLLYWOOD (2002)). Però aquesta Nova York, tot i estar engronxada per l'ortodòxia del vell swing, filmat amb delicadesa i il·luminat en els seus contrasts estiuencs i tardorals, ja no és, no pot ser-ho, el mateix que el de MANHATTAN (1979). I en consonància amb açò, els personatges que l'habiten són més descentrats que mai, incapaços d'assumir les seves inseguretats i de prendre decisions. Ja es veurà que el final de la pel·lícula suposa, en el context de l'obra d'Allen , un pòsit més amarg del que deixen entreveure les peripècies sentimentals dels seus protagonistes.
|
|
