|
| EL TIEMPO DEL LOBO |
 | Títol original: | Le temps du loup |
| Pais: | França, Austria, Alemanya (2003) |
| Durada: | 113 minuts |
| Director: | Michael Haneke |
| Guió: | Michael Haneke |
| Música: | - |
| Fotografia: | Jürgen Jürges |
| Intèrprets: | Isabelle Huppert, Béatrice Dalle, Patrice Chéreau, Rona Hartner, Maurice Bénichou, Olivier Gourmet, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 1 de desembre de 2004 a les 20:45
Dijous 2 de desembre de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
EL TIEMPO DEL LOBO (2003) és una pel·lícula força incòmoda, ja que en ella Haneke ha decidit mostrar com el mal no sols actua en petits grups (FUNNY GAMES, 1997) sinó que pot actuar com un virus que s'escampa cap a l'exterior, contaminant com si d'una pneumònia atípica es tractés, tot l'espai natural. L'Europa del benestar apareix transformada en una Europa del caos, en la qual la gent malviu en una diàspora perpètua. Les persones que s'han beneficiat dels capricis de la societat petitburgesa es veuen convertits en els nous desheretats. Anna (Isabelle Huppert) juntament amb els seus dos fills sembla una víctima de les invasions bàrbares i veu com la seva supervivència s'ha convertit en una revisió d'alguns dels preceptes propis del món medieval. La disenteria, la guerra i la fam s'han transformat en el virus que defineix aquesta nova Europa de la barbàrie. Una Europa en la qual la gent es reuneix en sectes, com la dels 36 personatges als quals el film fa referència tot anomenant-los Els Justs i que intenten salvar la civilització del seu col·lapse.
 Haneke considera la posada en escena com un element fonamental per transmetre visualment algunes idees al voltant del món pessimista que no s'ha cansat de dibuixar pel·lícula rera pel·lícula. En EL TIEMPO DEL LOBO, el treball de posada en escena és condicionat a dos factors: la presència del foc i de l'obscuritat. El foc és l'única llum possible que brilla en aquest món desesperat, un món en el qual les tenebres mai no deixen de cobrir la faç de la terra. Per crear una atmosfera deliberadament apocalíptica, Haneke no ha necessitat de grans escenografies basades en el reciclatge de materials, ni insistir en la creació d'una indumentària bàrbara. El director ha preferit omplir la pantalla de tenebres, jugar amb l'obscuritat permanent pròpia d'un món que s'ha quedat a les fosques per manca d'electricitat. La negror de les imatges confereixen al film un aire marcadament enigmàtic, el director no deixa que s'albiri l'autèntica dimensió de l'apocalipsi i impedeix que els rostres dels actors- entre ells alguns monstres de la interpretació com ara Patrice Chéreau, Oliver Gourmet o Béatrice Dalle- puguin lluir l'expressivitat pròpia del seu ofici. Les tenebres provoquen que aquesta obscura cinta s'articuli permanentment entre el vist, el no vist i l'entrevist, i es crea així una extravagant dialèctica de les imatges.
El 1946, després de l'apocalipsi que assolà Europa a la segona guerra mundial, quan el món era immers en una terrible realitat bàrbara, Roberto Rosselini construí entre les runes de Berlín la història d'Edmund, un noi condemnat a vagar per una ciutat de malson i que era incapaç de suportar la nova realitat i al final del film optava per llançar-se al buit. Al final de EL TIEMPO DEL LOBO veiem la imatge d'un noi despullat davant una gran foguera. No sap si tirar-se a les brases o acceptar la supervivència en un futur incert. La imatge d'aquest nou Edmund pot semblar una simple imatge de política-ficció, però és innegable que en aquest nou temps d'invasions bàrbares, l'apocalipsi mític de Haneke potser no és tan lluny com suposàvem...
|
|
