|
| INCAUTOS |
 | Pais: | Espanya (2004) |
| Durada: | 110 minuts |
| Director: | Miguel Bardem |
| Guió: | Miguel Bardem, Carlos Martín |
| Música: | Juan Bardem |
| Fotografia: | Thierry Arbogast |
| Intèrprets: | Ernesto Alterio, Victoria Abril, Federico Luppi, Manuel Alexandre, Gilbert Melki, Alejandro Casaseca, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 22 de desembre de 2004 a les 20:45
Dijous 23 de desembre de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
INCAUTOS (2004) pertany a la casta de films que tenen tots els ingredients per ser un èxit. És d'aquells títols que entren pels ulls des que comença la promoció, amb un repartiment de luxe, una factura impecable i una història d'estafadors que solen atreure el públic i funcionar bé a les taquilles. No debades és reveladora la presència com a director de fotografia de Thierry Arbogast, a qui devem treballs tan significatius com ara EL QUINTO ELEMENTO (1997) i LOS RÍOS DE COLOR PÚRPURA (2000), a banda de tenir cura de la il·luminació de grans produccions nord-americanes com FEMME FATALE (2002) o la recent CATWOMAN (2004). Comptar amb algú com Arbogast és tot un luxe per una producció espanyola.
 També és força complicat ajuntar un trio d'actors com Ernesto Alterio, de mica en mica escalant cap a el mestratge, i Federico Luppi i Victoria Abril, insuperables en els seus papers d'estafador de volada, astut i elegant ell, estafadora maquiavèl·lica, perillosa com una serp ella mateixa.
En aquesta la seva tercera pel·lícula rera LA MUJER MÁS FEA DEL MUNDO (1999) i NOCHE DE REYES (2001), Miguel Bardem demostra haver après a manejar els nombrosos recursos que ofereix una potent producció, sense perdre mai el sentit del ritme malgrat la complicació extrema d'un guió fet de girs inesperats i sorprenents que descabdella una típica història d'estafadors, adobant-ho amb un teló de fons que va des de les peripècies en un orfenat el 1975 fins a l'entrada de l'euro el 2000, quan tot els diners bruts que circulaven pel país maldaven per ser blanquejats abans de la desaparició de la pesseta. Per exemple pot veure's una imatge de Mario Conde a la televisió que serveix de referent a un dels missatges del film: els estafadors que es mouen a les altes esferes, actuen amb tota impunitat, a cara descoberta i a la vista de tothom.
|
|
