|
| ROMA |
 | Pais: | Espanya, Argentina (2004) |
| Durada: | 155 minuts |
| Director: | Adolfo Aristarain |
| Guió: | Adolfo Aristarain, Mario Camus |
| Música: | - |
| Fotografia: | José Luis Alcaine |
| Intèrprets: | Juan Diego Botto, Susú Pecoraro, José Sacristán, Agustín Garvíe, Vando Villamil, Marcela Kloosterboer, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 29 de desembre de 2004 a les 20:45
Dijous 30 de desembre de 2004 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
 ROMA (2004) fou presentada al darrer Festival de Cinema de Sant Sebastià on tingué una emotiva acollida de crítica i públic. Podria tractar-se de la típica pel·lícula autobiogràfica, ja que recorre la vida d'un vell escriptor que va viure entre Buenos Aires i Madrid i recorda la seva joventut plena de literatura, cinema, música, política i amors, molts amors. Però l'espina dorsal d'aquesta història és sense dubtes l'amor i el donar-se de manera incondicional a la seva mare, Roma.
Joaquín Góñez és un madur escriptor al qual ja no li queda res per contar, però com que té problemes pecuniaris, accepta d'escriure una autobiografia proposada per la seva editorial. Aquesta li envia a Manuel, un jove i seriós periodista que l'ajudarà a informatitzar totes les seves caòtiques anotacions. La tasca, que en principi no té més interès pels dos que l'econòmic, de mica en mica posarà a flor de pell aquells sentiments que l'escriptor creia superats. Junts emprendran un viatge pels anys 50 i 60 en l'Argentina, on Joaquín passà la seva infància i joventut. Recordarà el seu pare, a qui va perdre massa d'hora; les seves classes, els seus amics, la seva vocació. Al film podem trobar tants de motius com poden trobar-se a una vida: primers amors, primeres relacions sexuals, amors impossibles, influència del cinema i la música, el gust per la política i la filosofia, els viatges; la importància de superar-se un mateix i, per damunt de tot, la presència i personalitat d'una mare que sabé respectar i animar el seu fill en tot el que feia, fins el punt de provocar la seva partida si amb açò podia arribar més lluny. Aquest és el punt que més toquen la sensibilitat de Joaquín, impotent per no haver-li demostrat fins on arribà gràcies al seu amor.
Del magnífic i extens repartiment, hem de destacar Juan Diego Botto, José Sacristán i especialment una intensa Susú Pecoraro, la veterana actriu argentina qui borda el paper de la mare abnegada. Del guió, ple d'elements autobiogràfics com ha confessat el mateix director, s'ha encarregat com no podia ser d'altra manera el mateix Aristarain però ajudat per Mario Camus i per Kathy Saavedra, habitual col·laboradora del director argentí. Finalment, la fotografia va a càrrec del mestre José Luís Alcaine i la música no és altra cosa que una acurada selecció de peces de jazz i clàssiques que fan les delícies de qualsevol amant de la bona música.
|
|
