|
| MARÍA, LLENA ERES DE GRACIA |
 | Pais: | Colòmbia, EEUU (2004) |
| Durada: | 101 minuts |
| Director: | Joshua Marston |
| Guió: | Joshua Marston |
| Música: | Leonardo Heiblum, Jacobo Lieberman |
| Fotografia: | Jim Denault |
| Intèrprets: | Catalina Sandino Moreno, Yenny Paola Vega, Virgina Ariza, Johanna Andrea Mora, Wilson Guerrero, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 26 de gener de 2005 a les 20:45
Dijous 27 de gener de 2005 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Encara que el títol ho insinuï, no som davant una pel·lícula de temàtica religiosa. L'assumpte central és força més "mundà", ni més ni menys que les dramàtiques experiències de les "mules", és a dir, les persones que porten en el seu estómac quilos de "pepas" d'heroïna encapulasades en làtex per la màfia colombiana rumb als Estats Units. El jove director californià Joshua Marston havia entrat en contacte amb aquest submón gràcies a Orlando Tobon, un colombià qui regenta una agència de viatges a Nova York i que havia ajudat desinteressadament a repatriar els cossos de 400 “mules” mortes en "acte de servei". Tobón s'entusiasmà amb la idea de Marston i entrà en el projecte com a productor associat, alhora que intervé al film fent un personatge inspirat en ell mateix, Don Fernando. En la posada en marxa de la idea tingueren un paper important dos productors a tenir en compte, Paul Mezey, el qual ha impulsat títols independents de tall realista com ara La ciudad o Our Song i que tenia certa relació amb Colòmbia, i el colombià Jaime Osorio Gómez, vinculat al projecte de LA VIRGEN DE LOS SICARIOS (2000).
 Tot açò susdit, no podia ser d'altra manera, ens aboca a una cinta d'enfocament realista i compromès, propera al film de denúncia. El disseny de producció respon igualment a aquesta vocació realista, també antropològica, tot i que va haver de ser rodada principalment en un poble equatorià, convenientment "colombitzat", davant la inestabilitat política colombiana i la por a les represàlies dels cartels mafiosos. Per fer creïble aquesta denúncia, Marston, també guionista, la canalitza a través del personatge principal: María té 17 anys i treballa empaquetant roses en un poble de la sabana al nord de Bogotà, és una noia que no se conforma amb el seu destí i deixa el seu esclavitzant treball, romp amb la seva previsible, noble i acubadora família... Poques oportunitats se li ofereixen en aquell país a una noia jove com ara ella, i així cau en la temptació de fer doblers ràpids i abundosos embarcant-se com a "mula" en un avió cap a Nova York; a partir d'aquí es van desvetllant els vessants dramàtics d'aquesta experiència que comparteix amb desenes de noies amb un futur incert.
La principal bassa del film és en la seva mirada documentada, antropològica sobre un episodi de la cadena d'alienacions vinculades al tràfic d'estupefaents des de Colòmbia cap al Primer Món. Tots els ressorts del disseny de producció contribueixen a aquesta finalitat, molt especialment quant a la direcció d'actors, en la qual Marston deixa un ampli marge a la improvisació d'actors, en la seva majoria, incloent-hi la debutant protagonista, poc o gens coneguts. Així mateix la realització mimetitza l'estil documental, recurrent no poques vegades a una càmera solta la qual accentua aquesta mirada "documentalitzada". El llargmetratge és efectiu alhora que corprenedor i així ho han entès crítica i públic els quals no han escatimat elogis a Estat Units i Europa i també als certàmens internacionals mostra dels quals són l'Ós d'argent a la millor Òpera Prima i Millor Actriu en la Berlinale i Premi del Públic en Sundance.
|
|
