|
| COMO UNA IMAGEN |
 | Títol original: | Comme une image |
| Pais: | França (2004) |
| Durada: | 110 minuts |
| Director: | Agnès Jaoui |
| Guió: | Jean-Pierre Bacri, Agnès Jaoui |
| Música: | Philippe Rombi |
| Fotografia: | Stéphane Fontaine |
| Intèrprets: | Marilou Berry, Agnès Jaoui, Jean-Pierre Bacri, Laurent Grévill, Virginie Desarnauts, Keine Bouhiza, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 23 de març de 2005 a les 20:45
Dijous 24 de març de 2005 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
L'excel·lent PARA TODOS LOS GUSTOS (2000), una comèdia amb fort sabor àcid sobre les diferències socials i culturals, significà el debut com directora de l'actriu, guionista i escriptora teatral Agnès Jaoui. De la seva extensa trajectòria prèvia cal recordar el guions que escriví, juntament el seu marit, el també actor i dramaturg Jean-Pierre Bacri, de dos dels millors experiments narratius d'Alain Resnais: SMOKING / NO SMOKING (1993) i ON CONNAÎT LA CHANSON (1997); també recordarem que en qualitat d'actriu ha treballat en estimables films com HÔTEL DE FRANCE (1987), de Patrice Chéreau, i L'AMOUREUSE (1987), de Jacques Doillon, que es convertí així en una peça vital d'algunes fites, reconegudes o no, del multiforme cinema francès contemporani.
El prestigi acumulat amb dues dècades de trajectòria cinematogràfica i el considerable èxit de PARA TODOS LOS GUSTOS no van accelerar pas el pols de Jaoui. Quatre llargs anys ha esperat per engegar el seu segon treball com a directora, Como una imagen coescrit i cointerpretat també amb Bacri. El film incideix altre cop en un estil tragicòmic, si bé ara tendeix més cap al dramàtic que no a l'efusiu, i torna a estar trenada a partir de les experiències d'un seguit de personatges amb similar protagonisme a la pantalla, malgrat que alguns condueixin el relat i d'altres el contrapuntegin o aparentin secundar-lo.
La pel·lícula es desenvolupa en un ambient d'alta cultura: la música clàssica i la literatura són les dedicacions de quasi tots els personatges del relat, ja siguin escriptors mediàtics, o aspirants a ser-ho, editors de prestigi, i editors de poca volada, professores de cant o adolescents desencantades que cerquen en la música una vàlvula tant d'escapament com de reconeixement familiar. Malgrat aquest ambient molt ben descrit en el seu ferotge egoisme i narcisisme, el film de Jaoui fretura de la càrrega presumptuosa que acostuma d'ofegar el cinema francès quan s'immergeix en aquests àmbits culturals.
 Lolita Cassard (Marilou Berry) assumeix les funcions de personatge conductor. Es tracta d'una adolescent emocionalment dessassistida pel seu pare, un conegut novel·lista i editor, Ettienne Cassard (Jean-Pierre Bacri), qui dissimula la seva por a la vellesa i la solitud casant-se amb una dona molt més jove, Karinne (Virginie Desarnauts), que té amb ella una altra filla no gaire desitjada. Però les diferències amb el seu pare no són els únics problemes de Lolita, enganyada pel seu xicot, incompresa per la seva jove i voluntariosa madrastra, disconforme amb el seu nou amic Sébastien (Keine Bouhiza) i preocupada per uns quilos de més. El recorregut de Lolita pel film resulta força més efectiu que no pas la recent Super Size Me quant als problemes d'obesitat en l'actual món occidental, tan preocupat per la imatge com apunta sibil·linament el títol de la pel·lícula i així l'elecció d'un nom tan codificat, via Nabokov i Kubrik, en territoris de l'adolescent fatal, resulta una irònica declaració de principis per part dels autors de la història.
|
|
