La delicada amistat entre dos nens d'orígens i cultures molt diferents serveix al director franc-argelí Tony Gatlif per fer un homenatge vital i festiu a la música jazz gitana.

En Max és el fill únic d'una família benestant. La seva passió és el jazz fet pels manouches, com s'anomena en francès els gitanos. D'amagat de la família, en Max visita el barri gitano per comprar-se una guitarra i demanar a un dels músics locals que accepti de donar-li classes. Allà també coneixerà la Swing, una jove manouche de la seva edat que el fascinarà pel seu magnetisme i que li descobrirà la cultura i les tradicions del seu poble.

El jazz manouche és un estil creat pels gitanos de França d de l'Europa central, que barreja amb energia i naturalitat les melodies tradicionals calós amb la llibertat i la improvisació del jazz. L'estil el va iniciar el guitarrista francès Django Reinhardt, i un dels seus músics més coneguts actualment és Tchavolo Schmitt, qui a la pel·lícula interpreta el mestre de Max.

Tony Gatlif, un director francès d'origen argelí que fa temps reivindica el que ell mateix ha batejat com a cinema gitano, s'ha rendit de manera incondicional a la força del jazz gitano. Com aquesta música, el seu film té ànima jazzística, esperit de musical i maneres anàrquiques. Per això és irregular però irresistible, imperfecta però viva. La història d'amistat entre els dos nens és el lligam ideal pels magistrals moments musicals, tota una declaració d'amor a la música i a la cultura manouche.