Inici Festival Música d'Estiu Dilluns de Música Música amb Imatges CineClub Concurs Permanent Socis Enllaços Sobre nosaltres AMB EL SUPORT DE

SÓLO UN BESO Títol original: Ae Fond Kiss... Pais: Anglaterra, Bèlgica (2004) Durada: 104 minuts Director: Ken Loach Guió: Paul Laverty Música: George Fenton Fotografia: Barry Ackroyd Intèrprets: Atta Yaqub, Eva Birthistle, Shamshad Akhtar, Ahmad Riaz, Shabana Bakhsh, Ghizala Avan, Pasha Bocarie, etc. Projeccions: Dimecres 11 de maig de 2005 a les 20:45 Dijous 12 de maig de 2005 a les 20:45 RESSENYA Casim és un jove escocès d'origen paquistanès. És un bon disc-jockey, apassionat de la música. Somia amb obrir un club propi amb el seu millor amic, Hammid, un somni que es pren molt seriosament. Ha estudiat comptabilitat però no vol exercir. Els seus pares, Tariq i Sadia, emigraren al Regne Unit els anys seixanta, procedents del Paquistà, A Glasgow, on la família s'ha instal·lat, tenen una tenda de queviures i premsa. Tariq i Sadia, musulmans devots, han decidit que Casim es casi amb Jasmine, la neboda preferida de Sadia. La boda ha de celebrar-se en poc mesos i Tariq amplia la casa perquè la parella visqui allí. Casim té dues germanes: Rukhsana, la més gran, coneix un jove ben vist pels seus pares, amb el qual arribarà a comprometre's. La petita, Tahara, de divuit anys, és la mes directa de la família, típica escocesa rebel, està acabant els seus estudis secundaris en un institut catòlic. Una de les seves professores és Roisim, una jove que dóna classes de música. Quan Casim i Roisin es coneixen, senten una forta atracció i comencen una relació en secret. Per a ells, que ell sigui musulmà i ella catòlica no suposa cap problema, però prest es veurà que les diferències religioses i culturals sí ho són per a altres persones, especialment per a la família de Casim. SÓLO UN BESO (2004) és una història d'amor en la qual la intensitat del vincle entre Casim i Roisim contrasta fortament amb la desconfiança que la seva unió provoca en els seus respectius ambients. "És interessant veure com els pares volen que els seus fills es casin amb algú com ells. Aquesta idea té arrels molt profundes", senyala el guionista Paul Laverty, qui es planteja explorar justament "la forma amb què la gent aconsegueix alliberar-se de les conviccions del seus pares. És una decisió seriosa, que generalment té amples repercussions". També és un film sobre la identitat que s'imposa irresponsablement a un individu per la seva pròpia família o per la seva comunitat. Per Laverty, resulta sorprenent la facilitat amb la qual etiquetem un noi com a musulmà o catòlic sense tenir en compte el que aquest noi pot pensar de la seva vida i la seva cultura. Paul Laverty decidí escriure una història sobre els vincles religiosos i tradicionals en conflicte amb els desigs del cor, partint de dues doloroses experiències, efectes de les quals, més o menys distants en el temps, radiquen clarament en el procés de creació de Sólo un beso: la partició de l'Índia el d'agost de 1945 i l'atemptat a les torres bessones del World Trade Center de Nova York l'11 de setembre de 2001. Al principi, la divisió en dues nacions diferents, Índia i Paquistà, fou ben acollida per alguns musulmans com una solució per els conflictes intereligiosos. Però es produí una migració en massa en la qual s'obligà els hindús a abandonar les seves terres i viatjar cap al sud, mentre que els pròfugs musulmans es desplaçaren cap al nord. Milers de persones, al passar la frontera, foren assassinades al llarg del camí, especialment les dones. Mentrestant, lluny, a Escòcia, parents i amics no podien fer altra cosa que esperar notícies. El personatge de Tariq Khan, el pare del protagonista, era un d'aquest fugitius musulmans i els seus records són marcats per la violenta i caòtica experiència d'aquella migració forçada. Inclòs avui, envoltat per l'afecte de la seva família, en la seva confortable casa i avalat pel seu petit i pròsper negoci, Tariq se sent reaci els canvis, inamovible i introvertit. Per a Ken Loach, SÓLO UN BESO és un film sobre com la gent es defineix a sí mateixa. La comunitat oriental de Glasgow era un món sobre el qual ell quasi no en sabia res. Escoltà i preguntà molt per poder entendre l'ambient i trobar denominadors comuns. En realitat, les dinàmiques fonamentals de les famílies són les mateixes: la diferència la marca en com s'expressen. Loach diu "Espero que al públic li agradi la complexitat de la història i que li desperti el desig de reflexionar envers ella. Aquesta és una pel·lícula que planteja més preguntes que no respostes. Pot ser açò sigui el més important.