|
| OLDBOY |
 | Títol original: | 올드보이 |
| Pais: | Corea del Sud (2003) |
| Durada: | 120 minuts |
| Director: | Park Chan-wook |
| Guió: | Hwang Jo-yun, Lim Joon-hyung |
| Música: | Jo Yeong-wook |
| Fotografia: | Jung Jung-hoon |
| Intèrprets: | Choi Min-sik, Woo Ji-tae, Gang Hye-jung, Chi Dae-han, Oh Dal-su, Kim Byeong-ok, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 25 de maig de 2005 a les 20:45
Dijous 26 de maig de 2005 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
Resulta difícil imaginar una tortura psicològica pitjor que passar quinze anys retingut contra la teva voluntat en una habitació, sense conèixer la identitat dels raptors ni els motius de la reclusió, amb la companyia d'un televisor com a única finestra oberta al món. Açò succeeix al protagonista d'OLDBOY (2003) durant els angoixants vint minuts inicials. Ara bé, quan se sap allò que li espera al sortir, es veu que encara es poden perpetrar turments mentals encara més despietats i retorçats.
 OLDBOY podria ser un dels clars referents cinematogràfics actuals per il·lustrar la famosa sentència "la venjança és un plat que es serveix fred". És, en efecte, una escabrosa i sofisticada posada en pràctica de l'odi i del rancor acumulats. A través d'una atractiva mescla de components que beu per igual del còmic, de la tragèdia grega, del cinema nord-americà modern i d'un clàssic de la literatura com és El Comte de Montecristo, retrata una peculiar història de venjances creuades al voltant d'uns personatges marcats per la culpa d'un drama passat, de conseqüències inimaginables i abocats a un conflicte moral entre els seus valors i la necessitat de l'amor com a mecanisme d'expiació. Com atrapat en el joc del gat i el ratolí, el seu turmentat protagonista serà més lliure mentre resti en captivitat que quan recuperi la seva autonomia, ja que no és tan important saber per què l'han reclòs durant més d'una dècada sinó per què l'han amollat.
Old boy és també un relat on el temps té un valor fonamental, en la pacient espera, la distància que cal superar, la memòria present -marcant a tots el personatges per igual- ,i sobretot, propiciant la naturalesa de les seves relacions; per açò Park Chan-wook ens ho recorda constantment, des dels títols de crèdit inicials, les xifres dels quals simulen horaris digitals, passant pels diferents rellotges i calendaris automàtics que apareixen de manera destacada al llarg del film, fins pràcticament al final, moment en el qual es mostra una fotografia que registra la data en què fou presa.
El mèrit d'OLDBOY no rau tant en la seva sorprenent resolució, sinó en el camí recorregut fins arribar-hi i veure llavors que tot té sentit. Som davant d'un estimulant exercici narratiu que, mitjançant una mescla de gèneres i formats, ens introdueix en els torbadors viaranys de l'ànima humana, exposant a través d'un discurs enèrgic una elegia a l'amor i a la seva capacitat de redempció des de l'amoralitat. Una amoralitat que toca sostre en un final inoblidable, marginal, allunyat de convencionalismes, i que l'espectador acull alleugerit.
Park Chan-wook adequa el seu llenguatge visual al missatge que vol transmetre sense escatir recursos, usant un estil clarament influït per la vinyeta, veure les transicions, enquadraments i continuïtat, fent una apropiació oriental del treball de realitzadors com Quentin Tarantino, tot açò mitjançant una posada en escena amb un toc retro. Així el film utilitza el gran angular per oprimir i deformat els personatges, guanyant alhora en perspectiva, el pla curt per reflectir els seus estats d'ànim i conflictes interiors, i les tomes superiors i tràvelings laterals per composar les seqüències més líriques. La meritòria fotografia de Jung Jung-hoon, amb un cromatisme de vermells, verds i tons obscurs deutors del còmic, contribueix a crear una atmosfera asfixiant, sòrdida, funesta i paranoica.
|
|
