Joventuts Musicals de Ciutadella
AMB EL SUPORT DE
Ajuntament de Ciutadella de Menorca
Consell Insular de Menorca
Govern de les Illes Balears
Obra social “Sa Nostra”
Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música

Iluminados por el fuego

PosterPaís:Argentina, Espanya (2005)
Durada:100 minuts
Direcció:Tristán Bauer
Guió:Tristán Bauer, Miguel Bonasso
Música:Federico Bonasso, León Gieco
Fotografia:Javier Julia
Intèrprets:Gastón Pauls, Pablo Riva, César Albarracín, Hugo Carrizo, Virginia Innocenti, Juan Leyrado, Arturo Bonín, etc.
Projeccions:Dimecres 22 de març de 2006 a les 20:45
Dijous 23 de març de 2006 a les 20:45
Teatre de Calós

Ressenya

Iluminados por el fuego és una pel·lícula que mira de trobar imatges per contar el dolor, la frustració, la impotència o l’absurd que es deriva de participar en qualsevol guerra, encara més si aquesta és provocada per la irresponsabilitat d’una infame dictadura militar responsable del més tràgic període de la història de l’Argentina: de 1976 al 1983 foren comesos innombrables crims contra els drets humans, com ara persecucions, tortures, execucions a sang freda o la terrible xifra de 30.000 desapareguts.

La seva estructura es divideix temporalment en dos segments, que tenen com a eix vertebrador el personatge d’Esteban. En el present, el protagonista té 40 anys, és un excombatent de la Guerra de les Malvines (1982) que ara treballa de periodista. Esteban, en una més que correcta interpretació de Gastón Pauls, és una persona seriosa, silenciosa i reflexiva. Sembla un tipus normal. Té una dona i una filla. Poca cosa més sabem; només una: un fantasma enorme, de mort i sofriment el persegueix. Com segurament li podria succeir a qualsevol ésser humà que hagi intervingut en una guerra.

L’altre segment que organitza el relat són les freqüents incursions en el passat, a còpia de flashbacks viatjam a l’any 1982 a les Malvines. El disparador de la connexió entre present i passat és una cridada de telèfon que anuncia a Esteban que Vargas, un excompany, és internat en un estat força delicat a causa d’un intent de suïcidi. A la guerra, juntament amb Vargas i un altre company de trinxeres, Esteban compartí experiències inoblidables. Bauer malda de mostrar els lligams que feien que els soldats argentins poguessin sostenir-se anímicament i físicament en front les adversitats que patien.

La narració se sosté amb fermesa al llarg del metratge, degut principalment a la tensió latent que es pot percebre en cada fotograma, i també degut a la qualitat formal de les imatges. Però, per damunt de tot, la principal virtut d’aquest film és el tractament ideològic realitzat per Bauer, el qual li dóna la capacitat de trobar un angle equilibrat des del qual mostrar una mirada lúcida alhora que versemblant sobre un tema tan sensible i dolorós.