Joventuts Musicals de Ciutadella
AMB EL SUPORT DE
Ajuntament de Ciutadella de Menorca
Consell Insular de Menorca
Govern de les Illes Balears
Obra social “Sa Nostra”
Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música

La fiesta del Chivo

PosterPaís:Espanya, Rep. Dominicana (2005)
Durada:132 minuts
Direcció:Luis Llosa
Guió:Luis Llosa, Augusto Cabada
Música:Stephen Warbeck
Fotografia:Javier G. Salmones
Intèrprets:Tomas Milian, Isabella Rossellini, Paul Freeman, Juan Diego Botto, Stephanie Leonidas, Shawn Elliott, etc.
Projeccions:Dimecres 19 d’abril de 2006 a les 20:45
Dijous 20 d’abril de 2006 a les 20:45
Teatre de Calós

Ressenya

Santo Domingo (República Dominicana), 1992. Urania Cabral torna a la seva ciutat natal. Amb prou feines reconeix el vell calb i esdentegat que jeu al seu llit, mut i immòbil, quasi inert. És el seu pare, Agustín Cabral, alies “Cerebrito”, President del Senat i mà dreta del dictador Trujillo durant molts anys, fins que va caure en desgràcia. Però d’allò ha passat molt temps: tot açò recorda Urania trenta any després. Ho conta a la seva tia i a les seves cosines, les quals no entenen per què ha estat fora tanta estona sense anar-les a veure, a elles i al seu propi pare. Finalment, ella confessarà el terrible secret que la portà a allunyar-se’n de la llar i la família, un secret que li va esmicolar la vida per sempre més. La Fiesta del Chivo és també la història d’uns homes que donaren la vida per acabar amb una de les tiranies més sagnants de la història recent d’Amèrica Llatina. La seva epopeia i la d’Urania s’entrellacen en un intens calidoscopi d’amor, odi, mort i violència. Una pel·lícula basada en l’apassionant novel·la de Mario Vargas Llosa, en la qual un terrible drama personal es combina amb la trama d’una conspiració política, una gesta històrica i un tràgic final que marcà l’inici d’una nova era de la República Dominicana.

Res no feia preveure, vista la trajectòria de Luís Llosa, que l’adaptació de la novel·la del seu oncle pogués resultar tan encertada, apassionada i íntima, alhora que ajustada als tons èpics del gènere històric. La carrera del Llosa cineasta es nodria fins ara d’un gran número d’oblidables productes televisius, i posats a destacar quelcom de la seva carrera cinematogràfica podríem citar les planes “Ananconda (1997) i El especialista (1994). La seva publicitada conversió cap a un cinema més personal i profund ha arrancat positivament en aquesta Fiesta del Chivo, la qual és bastida arrel de les memorables actuacions d’Isabella Rossellini, Juan Diego Botto, Tomás Milian i Paul Freeman, a banda d’un eficaç grup de secundaris. Llosa ha capturat el sentit crític de l’original, afegint-hi per la seva banda una mica de neguit i ràbia. La seva mà en les maneres de fer d’Hollywood li atorga grandiositat a les escenes, fent-les concretes. El film és memorable i va fent-se més poderós a mida que passa el temps des del seu inici. El temps que hom passa seguint la ben trenada història que ens conten és amè; però , tot i que es té la sensació d’assistir a un film no excessivament profund, algunes de les seves imatges van guanyat cos en la memòria, el seu missatge transcendeix i cobra un sentit demolidor un cop la raó de l’espectador s’allibera del gran espectacle visual que se li ha ofert.