El Western és molt més que conflictes entre indis i colons o que la darrera càrrega del setè de cavalleria. Les tensions racials que bateguen en petites comunitats rurals, la persistència de vells codis d'honor per sobre de la Llei, la confrontació entre primitivisme i civilització, l'acarnissada lluita de l'home contra la naturalesa per tal de sobreviure, la desorientada vida del cowboy en l'aspre artifici de les urbs modernes....aquest són, en definitiva, alguns dels assumptes que caracteritzen un gènere que sol oscil·lar entre l’èpica i la tragèdia, però que també ostenta el seu peculiar sentit de l'intimisme, del melodrama. Per açò no és en absolut descabellat afirmar que Los tres entierros de Melquíades Estrada, l’excel·lent debut com a realitzador de Tommy Lee Jones, és un dels westerns més singulars i bells vists en molt temps.

I ho és a malgrat d'una ambientació contemporània, estem en algun lloc remot fronterer de Texas el 2005 , la qual cosa atorga al film un intrigant punt de malenconia, ja que tots i cadascun dels detalls de l'espai, dels decorats, del vestuari, ens recorden l'esforç aventurer que forjà l'Oest triomfà per fer innecessari, paradoxalment, qualsevol esforç aventurer. Des d’aquestes asèptiques cases prefabricades erigides enmig d'un àrid erm per on els fillets juguen despreocupadament, fins aquella desoladora cafeteria, en la qual tot, el cafè, el menjar, inclòs els clients..., semblen fets de plàstic, passant pels vaquers que encara calcen esperons i capells Stetson, tot i que marquin les seves vaques ajudant-se de modernes màquines pneumàtiques, o també el malagradós sheriff que condueix el seu tot-terreny com si cavalqués un poltre salvatge, el fantasma del vell Oest, embolicat en un sudari de tristor, d’ofegada nostàlgia, se transforma en un sentiment de frustració quan advertim que l'aventura, en definitiva, és necessària per no ser engolida per la trivialitat moderna.

Tommy Lee Jones agermana el vell i el nou a través de la ferotge peripècia vital del seu personatge, Pete Perkins (interpretat per ell mateix), per a qui el coratge, l'amistat i un revell sentit de l'honor són quelcom tangible, viu. Perkins, capatàs del ranxo on treballa Melquíades Estrada (Julio Cedillo), un mexicà amb qui era unit per un sincer afecte, és decidit a traslladar el cadàver del seu amic més enllà de Rio Grande amb el propòsit d'enterrar-lo en un ignot paratge anomenat Jiménez, idíl·lic enclavament que, potser, somià el dissortat Melquíades. En el seu accidentat viatge per desenes de milles d’abruptes muntanyes i infernals deserts, a Perkins l’acompanya el mateix assassí d'Estrada, un neci agent fronterer anomenat Mike Norton (Barry Pepper), el qual pagarà el seu crim amb el sofriment que la tortuosa odissea li ocasiona, i es redimeix així dels seus excessos racistes.

El director sap donar cos a l'enrevessat guió de Guillermo Arriaga, que insisteix a atomitzar l'acció mitjançant retorçats jocs amb l’espai i el temps, gràcies a una posada en escena tan sòbria com sòlida, d'evident vocació clàssica. L’ús que fa Lee Jones de la composició, en Scope, el muntatge, els moviments de càmera, la il·luminació i el tractament dramàtic, físic, de l’espai, no sols confereixen força al relat, sinó que transmeten un desig de puresa i claredat poc habituals en el cinema americà actual. I és que, igual que en els millors westerns clàssics, Tommy Lee Jones en Los tres entierros de Melquíades estrada sap com extraure en cada moment el sentiment capaç de commoure i captivar el públic.