Després de rodar l'excel·lent En la ciudad (2003), Cesc Gay ha esperat tres anys per enllestir Ficció , una història sense argument que se sosté gràcies a la seva versemblança. La pel·lícula és d'una senzillesa palpitant, tan terrenal i quotidiana que, justament per açò, connecta amb els records i les oportunitats perdudes dels mateixos espectadors. La nova creació del cineasta català parla el llenguatge de la solitud compartida, s'estalona en el soroll que només el silenci por desencadenar i s'alimenta de les inseguretats i les certeses d'un grup de persones que s'atraquen a la quarantena tot examinant temps passats.

Ficció tracta sobre la contenció emocional d'un home i una dona que són fets l'un per a l'altre, però que s'han conegut massa tard, en un temps en el qual la responsabilitat pesa més que el cor i el desig. Gay construeix un relat que se serveix dels silencis per aprofundir en l'expressivitat d'uns personatges covards, indecisos, que no s'atreveixen a treure fora el que els crema per dins. Fer-ho suposaria rompre amb els compromisos i les promeses verbalitzades fins a la sacietat, tancar la porta de la correcció per no tornar mai més. Massa risc a canvi d'un futur incert.

Per contextualitzar el nucli argumental de la història, el film transcorre en un petit poble dels Pirineus. Àlex (Eduard Fernández) és un director de cinema en plena crisi de creativitat que va a la casa del seu amic Santi (Javier Cámara), enclavada en un paisatge de postal, per mirar de desbloquejar la seva ment. Allà coneixerà Mònica (Montse Germán), una violinista de la qual s'enamorarà de mica en mica, igual que ella d'ell, sense que cap dels dos gosin a rompre l'ordre establert per construir un projecte en comú.

Cesc Gay firma una història d'amor amb tots els ets i els uts, pura i sense additius, que explora el desig i els sentiments de dues persones conscients que la vida els ha ajuntat massa tard, en un context impossible. Els dos arribaren a la muntanya per trobar-se a si mateixos, desintoxicar-se de la realitat i assumir que el pas dels anys porta un seguit de pèrdues impossibles de recuperar. Tanmateix, en el seu viatge curatiu trobaren la seua ànima bessona, la seva mitja taronja, les confessions a mitja nit, la comprensió d’un estrany... tot allò que ens manté vius.