En una primera, apressada visió, aquesta darrera criatura del sempre sorprenent Bigas Luna se diria la superficial peripècia de tres o quatre personatges de suburbi, amb unes vides ben poc excitants ( la Juani, protagonista absoluta de la funció, viu amb els seus pares en una casa modesta i és caixera d'un Media Market; el seu xicot, el Jonah, només sembla tenir un objectiu a la vida: tenir diners per tunejar el seu cotxe i fardar amb els col·legues) i un pervindre encara més negre. I tanmateix, per poc que un es pari, observarà altres coses: per exemple, el desig del director de mostrar sense categoritzar ni jutjar, temptació dels adults que el català salva sense problemes, una realitat que segurament li cau enfora, però a la qual s’apropa amb una mirada lliure i sense prejudicis.

I és llavors quan aflora la vertadera operació de sentit que la pel·lícula persegueix. Muntada a partir d'una mirada dominant, la de la Juani (una Verònica Echegui que a ningú no sorprendria si s'emportés el Goya a l'actriu revelació: és el seu un treball meticulós, radical d'apropiació d'un personatge fins als darrers detalls) el film s'erigeix en una aproximació límpida, quasi bahaviorista a la vida del suburbi, i açò amb totes les seves contradiccions.

És per açò que els personatges masculins es comportin com a masclistes recalcitrants, però que els femenins semblin presa d'una única, absurda passió, el consum desenfrenat. D'aquí que la càmera que els mostra no els jutgi, al cap i al a fi, sembla voler dir el director, quina altra possibilitat dóna la societat a aquestes persones, les quals es mouen entre l'alienació del treball i un oci massificat i groller.

Com passa quasi sempre en els films de Bigas Luna, de la cinta emergeix un poderós retrat social, ple d'arestes i no fàcil d'acceptar, però dotat també d'una feréstega força: vegi's la manera salvatge amb la qual el director mostra la impetuosa, juvenil sexualitat dels seus personatges. I per damunt de tot, la mirada del cineasta cisella un immens personatge femení, aquesta Juani que és tota determinació, inconsciència, generositat, sencera i falta de càlcul. Ella és el film; i en la seva rauxa hi ha també una autèntica declaració de confiança en la dona d'avui que segurament podem imaginar fent, en un futur, tot allò que es proposi.