|
JOAN FÈLIX, Viola
Nascut a Maó, inicia els estudis musicals al Conservatori de Música de Menorca on estudià violí amb J. Calafat. E. Guasteví i F. Villar, alhora que rebia classes d'Alfred Malâcek. Continua els estudis al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona on obté els Títols Superiors de Viola, Violí i Música de Cambra amb Menció Honorífica estudiant amb Jaume Francesch, Gonçal Comelles i Florian Monteanu. Ha cursat estudis de postgrau amb els violistes Paul Cortese i Ashan Pillai, amb qui continua treballant en l'actualitat. També ha assistit a cursos amb Donald McInnes, Thuan Do Mihn, Leon Spirer, Pedro León, Helmut Lorenz i Aureli Vila entre d'altres. És llicenciat en Medicina per la UB i postgraduat en Medicina de les Arts per la UAB.
Ha ofert nombrosos concerts de cambra, especialment amb la pianista Isabel Fèlix i com a membre del Trio Llevant, amb qui rebé diversos premis i actuà a Galícia, Extremadura, València, Catalunya i arreu de les Balears. Durant la seva carrera ha format part d'orquestres com l'Orquestra Transversal de Catalunya, l'Orquestra de Cambra de Cervera o l'European Medical Student's Orchestra, i ha col·laborat amb altres com l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu o l'Orquestra Gonçal Comelles, a més de gairebé totes les agrupacions musicals menorquines, en especial el Grup Filharmònic de l'Ateneu de Maó. Com a solista destaquen les actuacions al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona amb l'Orquestra del Conservatori Superior del Liceu i amb l'OCIM al Festival de Música de Maó l'any 2000.
Durant l'últim any ha tocat amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), ha ofert recitals de viola i piano a Girona, Maó i al Festival de Música d'Eivissa i ha actuat amb el Quartet Aguinaga a Menorca i amb el Quartet Mare-Nostrum a Catalunya i l'Aragó. És membre fundador de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM) i membre de l'Orquestra de Girona (OdG), amb les quals desenvolupa una intensa activitat treballant amb directors i solistes de prestigi internacional.
Després de set anys com a professor de viola i violí al Conservatori de Menorca, actualment és professor titular de viola al Conservatori de Música "Isaac Albéniz" de Girona. Joan Fèlix toca una viola de David Ayache (Montpellier 1998) amb un arc de Montse Soler (Barcelona, 2005).
ISABEL FÈLIX, piano
Nascuda a Maó, obté el Títol Superior de Piano amb Menció d'Honor al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, estudiant amb Miquel Farré, així com el Títol Superior de Música de Cambra amb Menció d'Honor al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. És Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona.
Ha realitzat estudis de postgrau de piano i música de cambra a la Universidad de Alcalá de Henares amb Ferenc Rados, a Londres amb John Bingham i també amb Vitali Margulis. Estudia l'acompanyament del Lied amb Dalton Baldwin, i el fortepiano i el clavicèmbal amb Neal Peres da Costa i Albert Romaní. Entre els anys 2001 i 2004 treballa amb Paul Badura-Skoda.
Ha estat premiada en diversos concursos de piano i música de cambra a Catalunya i a les Illes Balears, com el "Joan Massià" (Barcelona, 1996) i "Art Jove" (Palma, 1998 i 1999). Ha actuat com a solista amb la "Camerata Sa Nostra" i l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM), i ha col·laborat també amb l'Orquestra de Girona (OdG) i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), treballant amb directors com Ala Voronkova, Fernando Marina, Barry Sargent, Salvador Brotons i Edmon Colomer. És pianista i clavecinista habitual de l'OCIM.
Ha ofert nombrosos concerts arreu d'Espanya, actuant a sales com el Palau de la Música Catalana. Ha estat membre del Trio Llevant i ha tocat amb el Quartet Aguinaga, A. Ponsetí, B. Theurer, D. Motatu, F. Aguiló, F. Ferrer, J. Pérez de Albéniz, C. Gabrielli, J. Saguer, E. Sánchez...
Isabel Fèlix, que entre els anys 1995 i 2006 va ser professora al Conservatori Professional de Música de Menorca, és avui professora titular del Conservatori Superior de les Illes Balears a Palma.
NOTES SOBRE EL PROGRAMA
El segle XX representa una autèntica època daurada per a la Viola, un instrument poc valorat pels compositors del romanticisme – entusiasmats amb les possibilitats virtuosístiques del piano, el violí i el violoncel-, però que en el nou segle reneix com a protagonista de moltes obres concertants i de cambra. Són les noves necessitats expressives del convuls segle XX i l'aparició dels primers grans virtuosos de l'instrument (Tertis, Primrose, Vieux, Borisowsky o el mateix Hindemith), les que estimulen als compositors a desenvolupar els recursos sonors i expressius d'una viola que demostra ser molt més que un instrument de so melangiós en que l'havien encasellada. El programa del concert inclou quatre destacades obres originals per viola i piano escrites per quatre grans autors d’aquest segle.
El compositor italià Nino Rota és conegut per el gran públic com a creador de la música de nombroses pel·lícules de Fellini, Zeffirelli i Visconti entre d'altres. Però també va escriure quatre simfonies i onze òperes, a més de diverses obres de cambra. Per a la viola, va composar una sonata (1934/1935) a més d'aquest Intermezzo, de gran inspiració melòdica, que dedicà a Piero Farulli, violista del famós Quartetto Italiano.
La Sonata per a viola i piano de Rebecca Clarke, escrita entre 1918 i 1919, és segurament l'obra més cèlebre d'aquesta violista i compositora anglesa que a partir del 1939 visqué als Estats Units. Clarke presentà l'obra al concurs Coolidge Competition sota el pseudònim d'Anthony Trent, on causà una gran impressió entre el jurat, que no s'acabava de creure que fos escrita per una dona. El llenguatge de l'obra té pinzellades impressionistes que recorden Debussy i Ravel alhora que algunes de les seves melodies semblen inspirades en la música popular anglesa.
Al morir el compositor anglès Vaughan Williams, es va trobar entre els seus papers algunes obres inèdites com el manuscrit de la Romança per a viola i piano. Es desconeix l'any que la va compondre, però segurament ho va fer pensant en el seu amic Lionel Tertis, gran virtuós de la viola a qui li dedicà les seves dues grans obres per aquest instrument, "Flos Campi" i la Suite per a viola i orquestra. L'obra fou interpretada per primera vegada l'any 1962 per Bernard Shore.
La Sonata per a viola i piano és l'obra pòstuma de Dmitri Shostakovich i l'única de les seves obres que no va poder escoltar. Acabada a Moscou el juliol de 1975, un mes abans de la seva mort, l'hi dedicà al seu amic Theodor Drushinin, violista del quartet Beethoven de Moscou. Aquesta obra, d'una profunditat colpidora, representa un autèntic testament musical del compositor, al igual que les seves darreres simfonies i els seus dos últims quartets. Obra de grans contrastos, passa de la desesperança del primer moviment a la vitalitat del segon, per acabar en un tercer moviment on Shostakovich s'acomiada del món amb un petit homenatge a Beethoven (utilitza el tema del seu famós "Clar de Lluna" i amb un tema recurrent de quartes descendents que representa la decadència de l'home davant la mort, un tema expressat abans amb ràbia i després pausadament com a final inexorable d'una vida turmentada. Una obra mestre.
|
